Les municipals i Valldoreix

Ferran Margineda

Publicat: el 17/abr/18
Opinió| Columnes

El sistema electoral valldoreixenc és com a mínim estrany. Més enllà que aquest tingui la seva culminació en un Ple constituït per vuit vocals, similars a regidors, i un president, quelcom semblant a un alcalde, les diferències principals entre un ajuntament i una EMD (Entitat Menor Descentralitzada) les trobem amb els mecanismes per conformar l'arc representatiu del Ple.

A diferència dels ajuntaments, on els partits concorren amb les seves llistes de candidats amb un ordre jerarquitzat, i on la llista més votada, o l'acord entre partits, decidirà qui serà l'alcalde, el Ple de l'EMD de Valldoreix es constitueix a partir del resultat de dues urnes diferenciades. Una per a escollir president/a, entre els diferents candidats, i una altra on es poden votar les llistes dels partits o agrupacions d'electors com a la resta de Sant Cugat. Els resultats d'aquesta segona urna comuna als col·legis de Valldoreix seran els que decideixin el repartiment de les vuit vocalies.

Aquest fet de votar a dues urnes implica que alguna cosa diferent està passant. Hi ha una cursa paral·lela per assolir la presidència que sorprèn als que creuen que el cap i casal de Valldoreix hauria de sortir, o de la llista més votada, o dels vots de les coalicions guanyadores.

Després, si repassem les atribucions d'un president/a, veiem que com un alcalde disposa del vot de qualitat en cas d'empat al Ple, de la capacitat de fer decrets de forma unilateral, sense la necessitat de rendir comptes ni sotmetre'ls a votació, i poder tirar pel dret polítiques locals que per urgència o per posicionament ideològic no podran ser deliberades.

Però també té d'altres atribucions excepcionals i potser surrealistes; la Llei de Règim Local deposita totes les àrees de govern a la presidència i d'aquest depèn decidir, unilateralment si volgués, el com repartir-les entre les vocalies. Un altre singularitat aberrant és que el càrrec està blindat a les mocions de censura o de confiança presentades pels vocals. I afegir que aquest sistema permet les presidències en minoria, és a dir, un president/a pot ser ho independentment de que no tingui suports polítics en les vocalies i podent haver guanyat amb una mínima diferència de vots respecte a d'altres candidats. En contraposició, les vocalies són escollides de forma més democràtica i representen millor la voluntat popular tot i que també resulta estrany que la seva designació sigui feta directament pels partits que hagin obtingut prou vots sense que s'hagi de demostrar que els candidats estiguin a cap llista o que essent-hi estiguin en un ordre determinat.

Tot plegat sembla respondre a un sistema electoral pensat per a les petites EMD, ubicades en entorns rurals, on la relació entre veïns i veïnes és estreta i on la influència dels partits polítics resta a un segon terme. És un escenari, hores d'ara, allunyat de la realitat de Valldoreix amb gairebé 9.000 habitants i dins l'AMB. Però en qualsevol cas, la figura del President segueix essent massa acaparadora de poder i reflecteix una continuïtat preocupant en les estructures patriarcals que la nostra societat arrossega.

Per tant no compartim el fet que s'hagi perpetuat tant de temps aquest sistema que evidencia mancances democràtiques, i pensem cal fer els passos pertinents al Parlament per revertir aquesta situació.

Mentrestant, la CUP i el Procés Constituent volem optar a la Presidència, presentant a la resta de partits d'esquerres, el que creiem és la figura més adient per al càrrec.

FERRAN MARGINEDA és Vocal de la CUP a l'EMD de Valldoreix