Viure i morir dignament

Julio Jiménez

Publicat: el 14/abr/18
Opinió| Columnes

Aquests dies assistim a tot un exemple de coratge i determinació per part del col·lectiu de la gent gran en la defensa dels seus interessos. Les multitudinàries mobilitzacions i les concentracions són mostres del protagonisme, del gran pes i del paper que té aquest admirable col·lectiu, demostrant novament ser un gran actiu per a tota la societat.

Certament, l'actual situació de crisi econòmica ha agreujat una situació que ja era difícil abans per a aquells que es troben en aquesta etapa de la vida, en la qual no s'hauria de patir cap disminució de drets ni de reconeixement. Per això s'ha d'incidir intervenint amb polítiques públiques que facilitin aquest envelliment de manera activa i productiva, i que ens permeti mantenir una digna qualitat de vida en tot moment.

No obstant això, de la mateixa manera que s'ha de garantir aquesta qualitat de vida s'ha de garantir també el dret a decidir el moment i la manera de finalitzar-la quan es pateix un deteriorament irreversible o un sofriment insuportable, un fet que ens pot passar a qualsevol de nosaltres en algun moment, independentment de ser jove o gran. Cal defensar els drets de tothom lluitant contra les desigualtats i injustícies en totes les seves formes, però també defensar els drets dels ciutadans al final de les seves vides.

Per fer això possible caldria despenalitzar l'eutanàsia, fent possible el dret a rebre un tracte respectuós i a què es doni una resposta proporcionada a la intensitat d'aquest patiment, sempre que s'hagi expressat el desig de morir i sol·licitat ajuda per fer-ho en plena possessió de les facultats per decidir.

En tot cas també caldria fer efectiu el dret de rebre un tractament adequat al dolor amb cures pal·liatives que permetin viure amb dignitat el procés de la mort, i respectar el dret d'expressar la nostra voluntat d'una manera anticipada per deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguem rebre, drets que, per cert, es recullen a l'estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

Per tots aquests motius sempre seran benvingudes les iniciatives per difondre els drets que existeixen respecte a aquesta matèria, com la moció conjunta que es va aprovar al ple del nostre ajuntament el passat mes d'octubre on aquest es posicionava per divulgar el dret dels santcugatencs a morir dignament i afavorir accions per ajudar a la ciutadania a afrontar-ho amb la màxima dignitat possible; o com la recent presentació a la nostra ciutat de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD) amb l'objectiu de legalitzar l'eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit, i que realitzen un important paper en la lluita per ampliar uns drets que facilitin una vida però sobretot una mort més digna, que alliberin del sofriment i que contribueixin a minvar la possible deshumanització d'aquest procés a la nostra cultura.

JULIO JIMÉNEZ és antropòleg, geògraf i membre del PSC