15 d'abril: 155 raons per una gran manifestació

Ferran Villaseñor

Publicat: el 5/abr/18
Opinió| Columnes

El President Carles Puigdemont, en el tradicional missatge de Nadal d'enguany gravat des de Brussel·les, tornava demanar al Sr M. Rajoy que s'assegués a negociar. El president Puigdemont ja havia sol·licitat un diàleg sense condicions prèvies amb l'Estat després del referèndum de l'1 d'octubre. Fa unes setmanes Pere Aragonès, adjunt a la presidència d'ERC demanava el mateix. Alhora l'Espai Democràcia i convivència (ANC, Òmnium, CCOO, CNJC, CONFAVC, FAPAC entre d'altres) proposava, també, cercar les formes i espais per diàleg i negociació política.

Certament dia que passa castanya que rebem. El reingrés dels consellers i conselleres a la presó, amb el nostre conciutadà i company Raül Romeva entre ells. Sense oblidar la presó indigna de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i el conseller Joaquim Forn. Evidentment, també, els més de sis mesos del silenci entre reixes del President d'ERC, Oriol Junqueras. A l'exili belga es troben Meritxell Serret, Lluís Puig i Toni Comín. Clara Ponsatí a Escòcia i Marta Rovira i Anna Gabriel a Suïssa. Els darrers dies hem viscut la detenció del President a Alemanya, aspecte que coneixem abastament.

Allò que fan els altres no ho pots controlar i a més ja sabem per on va tot plegat, res de pacte, aniquilar l'enemic (com a mínim als que van votar les candidatures sobiranistes republicanes) i humiliar-lo. I no hi ha ningú que vulgui parlar de res? però... què podem fer nosaltres?

Han passat mesos des de les eleccions. Unes eleccions imposades, i il·legítimes que, contra pronòstic, van tornar a guanyar les forces que treballem per la creació d'un nou país. Unes eleccions que, malgrat tot, portaven les cartes marcades i on l'objectiu era que ni el President, ni el Vicepresident ni el govern cessats poguessin tornar a ser-ho. Ja que hi érem, els podrien haver negat el dret al formar part de les llistes electorals, no trobeu?

Prohibició de votar d'aquells que estaven a Brussel·les, fugits de la justícia per uns o exiliats per altres. Prohibició que el President Puigdemont pugui optar a la reelecció i rapidesa per tal que en Jordi Turull (el següent candidat proposat per JuntsxCat) no pogués fer una segona volta de la investidura.

Ara, els CDR són ETA, kale borroka. Es volen buscar els caps (és la mobilització horitzontal estúpids), s'inventen fotografies i espera't... I què podem fer nosaltres?
Des dels sobiranisme, sembla, que es proposen dues línies d'actuació:
1. Augmentar la pressió al carrer, cercar vagues generals durant setmanes i no investir ningú que no sigui el President que va cessar el 155. Anar carregant-nos de raons cada vegada que entrin nous polítics o activistes a la presó i es vagin vetant candidats, tot internacionalitzant el conflicte. Noves eleccions. Fer present una escalada d'accions arreu del territori. Forçar una negociació.
2. Investir el president o presidenta que proposi JuntsxCat i acordar un govern entre JuntsxCat, ERC i la CUP. Anar a noves eleccions no té sentit, ja les vam guanyar i les circumstàncies no canviaran en tres mesos. Ocupar els espais de poder institucional que ara estan coordinats pel 155 i el govern de l'Estat. Intentar ampliar els suports parlamentaris en aspectes lligats a l'aplicació del 155, que els i les empresonats es posin en llibertat i la
manca de democràcia de tot el procediment obert. Establir formalment el govern cessat en l'espai lliure de Brussel·les encarregat de la visió exterior i cercar oportunitats de diàleg. Legitimitat. Forçar una negociació.

Considero que seria una combinació d'ambues postures :
1. Fer govern efectiu el més aviat possible, superant tots els obstacles (i són molts) que ofereixen les institucions de l'Estat. No oblidar què ha passat i quin era el govern que, legítimament, hauria de governar.
2. Un nou govern que faci fora el 155, aspecte que suposo que no serà tan fàcil i el govern de l'Estat i els socis voldran mantenir, directa o indirectament.
3. Internacionalització del conflicte i sobretot de la seva resolució democràtica. Aspecte que perilla pel possible lliurament del President a la justícia espanyola i les possibles extradicions de les persones anomenades anteriorment. Important paper de l'exili.
4. Cerca de bilateralitat amb l'Estat i amb institucions europees. Complicada o segurament impossible però necessària sobretot tenint les eines de govern.
5. Mobilització pacífica, permanent i a tot el territori.
6. Govern per a tothom i mobilització de les diferents institucions del país. Un sol poble contra els que cerquen una Catalunya dividida per origen, llengua o posicionament.
7. Créixer i créixer. La gran victòria de l'anomenat procés ha estat sumar al republicanisme bona part del catalanisme i el sobiranisme no exclusivament identitari.

El proper dia 15 d'abril Òmnium, ANC, UGT i CCOO convoquen una manifestació (pacífica, com sempre) per reclamar l'alliberament dels presos polítics i una defensa unitària en defensa de les institucions catalanes , els drets fonamentals i la democràcia .

Aquest dia és molt important, hem d'estar tots i totes al carrer defensant el nostre dret a decidir el nostre futur, per lluitar contra la vulneració dels drets fonamentals, les llibertats democràtiques, per la cohesió social.

Els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva i, per això, demanem a totes les institucions catalanes, de l'Estat i europees a cercar les formes i espais per diàleg i la
negociació política.

FERRAN VILLASEÑOR és regidor d'ERC-MES