Recuperar les Milles Femenines de Valldoreix

Ferran Margineda

Publicat: el 20/mar/18
Opinió| Columnes

Qualsevol mitjà de comunicació pot reconèixer el greuge que sempre ha patit l'esport femení i així ho fa sovint donant dades del seu baix seguiment i incidència. És una evidència que la CUP ha posat en boca de totes. Que en l'esport, també vivim en una societat hetero patriarcal basada en una ideologia que perpetua la dominació masculina i la desigualtat social.

Però amb la creixent presa de consciència de dones i nenes, de viure en un estat de discriminació o supeditació i en 'els millors dels casos' de subordinació, s'ha desafiat aquest estigma social i ha esdevingut el pas previ per transformar les estructures que el sostenen. Aquesta presa de consciència sumada al desenvolupament de la capacitat per detectar com funcionen les relacions de poder, inicia el procés d'apoderament de les dones cap a la superació real de la desigualtat.

Per tant, Empoderarse, concepte que implica que les dones accedim al poder i adquirim confiança en nosaltres mateixes per tenir autonomia sobre les nostres vides i escapar del control dels limitats rols que ens imposa la societat. Comporta en definitiva, mai dominació sobre els altres, sinó tenir accés als recursos, capacitats i consciència per acabar amb la situació injusta de desigualtat en la qual vivim.

I a les dones, ens calen espais propis per assolir l'empoderament i reprendre el camí reivindicatiu de lluita contra una inèrcia de milers d'anys. I malgrat els esforços de totes, recula en certs moments de feblesa sempre davant d'aspectes relacionats amb la dominació masculina.

Aquesta dominància predominant es pot exemplificar de forma molt visible en la publicitat, on s'ens mostra esportistes homes que apareixen com a herois i en pràctiques físiques extremes en contraposició a la imatge de dones esportistes on se les encasella en una publicitat purament estètica. Per tant, si Valldoreix amb les desaparegudes Milles Femenines, era un exemple de sororitat, o solidaritat entre dones, i donava un espai perquè dones d'arreu vinguessin i el construïssin com a propi, de reivindicació, de reafirmació, davant dels estereotips que es perpetuen; ara Valldoreix amb l'argument d'una baixa participació ha cedit sense adonar-se a la lògica dels estereotips i la falsa igualtat de gènere.

Dones soles fent una cursa no vol dir pitjor participació ni menys ressò ni menys incidència. L'èxit de la cursa no s'ha de basar en dades quantitatives i sí en llur incidència social, i per tant, seguint aquesta lògica, qualsevol futur intent de promoció ha de connectar amb les protagonistes que no han vist en l'organització el reconeixement de la cessió d'un espai que ens ha de ser propi, únic i necessari, on poder començar a trenar i resoldre una situació que hores d'ara és desigualtat majúscula.

Voldríem que Valldoreix fos una vila femenina però som testimonis que no és cap prioritat per al govern. Aquest, organitzant una cursa mixta, supedita a la corredora a participar en un pla de desigualtat física en vers l'home, relegant-la a un segon terme. Quan es posa un podi per a homes i un per a dones amb l'evidència que les marques d'ells acostumen a ser superiors a les d'elles, que la competitivitat de la cursa fa sempre veure al sexe masculí arribant primer a la meta i que la primera dona sempre triga una estona en finalitzar, es visibilitza la desigualtat amb la que les dones hem de competir a diari en tant que ningú pot negar la fortalesa i determinació al fet de ser dona, de ser companya, mare i treballadora.

El passat gener de 2017, els presents al Ple de Valldoreix ens quedàvem amb un pam de nas quan el govern anunciava la fi de les Milles Femenines i sense adonar-se'n Valldoreix havia tornat a recular de forma insòlita. S'havia oblidat el bagatge de tants anys essent capdavanters en una iniciativa gairebé única i pionera i que entenem s'ha de recuperar, assumint aquest compromís, no només amb les dones, sinó amb la Vila i la societat en general.

Ara, novament volem proposar la recuperació d'una tradició Valldoreixenca que ha de poder incidir en el futur de les seves vilatanes i que serà un exemple a seguir per tantes altres Viles i Ciutats.

I així mateix li diem al govern que té prou capacitat com per recuperar una cursa per a dones en la jornada del 8M com també per potenciar el nombre de les seves participants. Que el calendari de curses a Valldoreix no s'ha de limitar només a aquest esdeveniment i que es pot complementar com ja s'ha fet en nombroses ocasions amb d'altres curses.

Cal recuperar per al 2019, les milles femenines o el nom que se li vulgui posar

FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP-PC a l'EMD de Valldoreix