Palmes al perdedor

Blai Blanquer

Publicat: el 18/mar/18
Opinió| Columnes

Els contraris a Jesús es van indignar quan entrà a Jerusalem, aclamat per tanta gent. L'acusaren d'agitar el poble amb un aldarull que s'havia d'aturar: 'Renya els teus seguidors' li deien. La seva resposta va ser contundent: 'Si aquests callessin, cridarien les pedres'. Però tots els que el lloaven, sabien ben bé què deien? Quan clamaven: 'Beneït el qui ve en nom del Senyor, el Rei d'Israel', en quin rei pensaven?

Entre els que brandaven palmes i branques i encatifaven el camí, no hi havia una certa ambigüitat? Fer-se aquesta pregunta no és malpensar. Altres gestos de Jesús van ser mal interpretats: la samaritana li demanava aigua per no haver-la de pouar. I el volien fer rei els que havien menjat el seu pa fins a saciar-se. No havien entès de quina aigua parlava Jesús ni a quin pa es referia. Després d'aquell diumenge triomfal, quan van anar mal dades i Jesús, - detingut - declarava davant del governador: 'El meu regne no és d'aquest món', no quedava cap seguidor al seu costat. El seu lloc l'ocupaven els que, per treure-se'l de sobre, reclamaven la seva mort. Aquests tampoc no sabien que: 'és necessari que un home mori pel poble'. No ens quedem doncs a la superfície brandem palmes per un aparent perdedor. Hossana!

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere