Per què una gatera per a Sant Cugat?

Dimitri Defranc

Publicat: el 8/feb/18
Opinió| Columnes

Hem detectat que a Sant Cugat hi ha al voltant de 1.400 gats en colònies. Això vol dir que no tenen una llar i que viuen en parcel·les públiques o privades sense un amo o mestressa que s'en faci càrrec.

Des de fa uns mesos s'ha començat un procés d'esterilització de diverses colònies finançat per l'administració municipal i amb la col·laboració de diverses entitats animalistes de la ciutat. Tot i això, aquestes actuacions no seran suficients si la gent segueix abandonant aquests animals. És per això que segueix creixent el nombre de gats abandonats que viuen a les colònies. Bàsicament són gats que per les seves condicions s'han tornat salvatges i que ja no s'adapten, en la gran majoria dels casos, a l'entorn d'una llar.

A vegades els gats abandonats són colpejats, atropellats o usats com a diana per a practiques de tir per individus sense escrúpols. Fins i tot s'arriben a segrestar animals generalment negres per ser usats per practicar bruixeria un cop sacrificats. Per això, i davant aquests casos, neix la necessitat de crear una gatera, ja que molts d'aquests animals no poden tornar al carrer.

Aquesta instal·lació ens permetria acollir els gats que, pels seus problemes físics o emocionals, ja no poden tornar a la vida salvatge que tenien fins ara. Lògicament no se'ls pot deixar morir al carrer a mercè de les inclemències del temps ni d'altres animals que els puguin atacar. Un gat en aquestes condicions no podria ni pujar per un arbre ni defensar-se de les inclemències medioambientals i de la vida en una colònia.

Amb l'aprovació dels últims pressupostos municipals s'han reservat 23.000 euros per a la construcció d'una gatera municipal per atendre aquests casos que són responsabilitat legal de l'administració. Encara no tenim clara la ubicació, però a l'última taula de benestar animal es va parlar de dues possibles localitzacions, una a la zona industrial de la ciutat i l'altra al nou centre d'acollida de la ciutat.

Ara toca seguir bregant perquè aquesta instal·lació tan necessària pel municipi i alhora tan desconeguda es torni una realitat. Tot i saber que els temps de l'administració solen ser lents, la nostra obligació des de les entitats és que el ritme no pari i per tenir-la el més aviat possible.

No puc amagar la meva il·lusió perquè aquesta reivindicació de les organitzacions animalistes sigui una realitat. Encara falta molta feina, però crec que entre totes i tots podrem fer una societat més solidària amb els animals.

DIMITRI DEFRANC és membre de la Plataforma Animalista de Sant Cugat.