Una nova victòria independentista a Sant Cugat
Víctor AlexandreVíctor Alexandre
Publicat: el 29/des/17
Opinió|
Columnes
Una vegada més, l'independentisme ha tornat a guanyar les eleccions a Sant Cugat. Ho ha fet amb un 55% dels vots, que és la suma de Junts per Catalunya, ERC i CUP, davant del bloc nacionalista espanyol (Ciudadanos, PSC-PSOE i PP), que només ha obtingut un 37%. El resultat, a més, té un valor afegit, que és el de la participació: un 87,23%. Tot un rècord històric que no sols supera la mitjana catalana, situada en un 81,94%, sinó que mostra Sant Cugat com una ciutat altament polititzada i compromesa amb el seu temps.
Això de banda, no cal dir que aquestes eleccions han suposat un fortíssim correctiu per a aquells que preconitzaven la mort del Procés i el retorn a la cleda espanyola dels catalans amb consciència dels seus drets nacionals. El Procés és més viu que mai, el nacionalisme espanyol ha tocat sostre després d'intentar arreplegar vots pels racons més amagats i l'independentisme s'ha mostrat com una força a l'alça obtenint cent mil vots més que l'any 2015 al conjunt del país.
Aquesta és la dura realitat que esperava a Ciudadanos, en despertar-se de l'al·lucinació que els feia cridar '¡Campeones!' la nit de les eleccions. Campions de què? Campions en derrotes, perquè les xifres parlen per si mateixes i han tornat a dir que el nacionalisme espanyol és minoria a Catalunya. El gros del creixement de Ciudadanos amb relació a les eleccions anteriors no prové pas de la minva de l'abstencionisme, sinó del vot manllevat al PP. L'espanyolisme va pensar que el vot útil era Ciudadanos, va vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo, se'n va vantar ridículament, va fer auguris apocalíptics sobre l'independentisme i ara ha topat de nas a nas amb la crua realitat. 'Ara sí que votarem', deien. Doncs sí, cap problema. Catalunya ha votat i ha enviat, un altre cop, el nacionalisme espanyol a l'oposició. Deu ser dur haver d'assumir que ets menut quan t'has vantat de ser gegantí.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista