Santuaris per salvar uns pocs

Dimitri Defranc

Publicat: el 14/des/17
Opinió| Columnes

Gairebé ningú no ho sap però Espanya no té una llei reguladora sobre el dret al benestar animal. Ho regulen les diferents comunitats autònomes que fan equilibris per no solapar-se amb les lleis sanitàries. Però no només són les lleis sanitàries les que regulen el dret al benestar animal sinó que també hi intervenen altres textos, que a priori sembla que no hi tenen relació, com és la Llei del Patrimoni Nacional, que, en el seu moment, va inhabilitar la llei catalana contra les curses de toros.

Per això és important que o bé tots tinguem un marc per a les comunitats on hi ha la lliure circulació d'animals o bé que la legislació catalana sigui un exemple punter a nivell mundial del benestar animal. Un dels aspectes que s'ha de regular és la figura del santuari que fins ara no existeix i que els redueix a llocs on es protegeixen els animals sota la denominació legal d'explotació ramadera.

La diferència entre un i altre no és banal ja que una explotació ramadera està sotmesa a estrictes controls sanitaris en els quals, per posar un exemple, es contempla el sacrifici com a mètode per evitar contagis (sobretot després de la crisi de les vaques boges). Aquest és un dels motius pels quals no es pot equiparar un santuari a una explotació ramadera on hi ha vaques, porcs, pollastres, cavalls... que només aspiren a tenir una vida digna.

Per tot això les entitats animalistes hem de proposar un nou marc jurídic per a la protecció dels animals. Els santuaris dónen una segona oportunitat als animals per poder viure fins al final sense ser maltractats ni convertir-se en menjar per a nosaltres.

Però no ens enganyem, els animals que acaben als santuari o en llocs on poden viure tranquils són una aclaparadora minoria d'entre els milers i milions d'animals que se sacrifiquen cada any. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més sacrificis destinats a consum i amb més cost mediambiental.

Es diu que a Espanya hi ha entre 28 i 46 milions de porcs, gairebé un per càpita. Catalunya té el 42% de la producció de carn de porc de tot l'Estat, tot i que sembla que aquesta xifra és superior, segons alerten les organitzacions ecologistes i animalistes.

Definitivament hem aconseguit consolidar-nos com una potència en la indústria de la carn, i com tota indústria, sembla necessitar un constant creixement de les seves vendes per gaudir de bona salut. Però la veritat és que els nostres hàbits alimentaris han canviat i l'evidència científica ens explica que les necessitats nutricionals d'una persona de 20 anys són les mateixes que les d'una persona de 60.

Els majors de 25 anys estem saturats tant de greix com de proteïnes i no requerim una dieta tan rica ni en llet ni en productes càrnics. Els estudis també alerten de l'augment del sobrepès i les malalties cardiovasculars, entre d'altres, vinculades a una alimentació incorrecta.

Per ara, jo no demano a la societat que faci un pla de xoc. Passar a zero el consum de carn seria desitjable però irreal, però el que sí que podem fer és començar a mentalitzar-nos en la necessitat de canviar els nostres hàbits alimentaris i convertir-los en més saludables tant per a nosaltres com per al planeta.

Molts dels animals que consumim hauran passat per una vida amuntegats, sense veure a penes la llum del sol i amb un final que si poguésseim veure ens canviaria per sempre la perspectiva.

Per tot això i per molt més, requerim amb urgència canviar els nostres hàbits alimentaris i la nostra forma de veure a la resta dels éssers vius com a simples objectes de consum. Aquest Nadal molts no regalarem una mascota, però sí que caurem en la temptació de menjar-nos un ésser que viu. No hem de fustigar-nos per això, som culpables de ser innocents, però sí que hem de començar a fer passos per canviar els nostres hàbits: per la nostra salut i per dignificar la vida de la resta d'éssers del planeta.

DIMITRI DEFRANC és membre de la PAS