Salvar al soldado Ryan

Ferran Villaseñor

Publicat: el 26/oct/17
Opinió| Columnes

Aquesta columna ha estat enviada el matí de dijous 26 d'octubre i estic segur que els esdeveniments la poden superar molt ràpidament. La banda sonora de les darreres setmanes està sent '155 baladas de amor' per part del govern de l'Estat i el partits que donen suport a l'aplicació de l'article 155 i el seu botó nuclear, PP, PSOE i Cs.

El 155 representa moltes coses. Representa la continuació del cop de porra de l'1 d'Octubre, esborrar un president, vicepresident i tots els consellers cessant-los de les responsabilitats, implica convertir el parlament en un ens censurat i sota control sense capacitat legislativa atès que aquesta està sota tutela, significa que els ministres del PP seran els consellers de totes les àrees de govern de la Generalitat.

Però encara significa altres coses. El règim del 78 està viu i no vol avançar, ja no solament és un tema de la pèrfida Catalunya sobiranista, ja han arribat avisos públics al País Basc, Navarra i a Castella La Manxa amb la poesia: 'si us passeu (País Basc i Navarra amb la sobirania i Castella amb massa crítiques al PP) us enxufem un 155 que flipareu'.

Aquest és el tema, una involució, una 'reforma constitucional' recentralitzadora que vol reconquerir competències com Sanitat i Educació (no sigui que els nens i nenes siguin uns adoctrinats sobiranistes i/o esquerranosos), que se sent forta i sap que mai es farà cap canvi que no impulsi el PP. El passat dimecres 25 d'octubre el plenari municipal va viure un ple extraordinari per rebutjar i aturar la suspensió de l'autonomia de Catalunya i demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Va tenir coses positives, altres xocants i altres simplement indignants. Positiu és que hi hagi un quòrum molt ample en rebutjar el 155 i tot el que implica. Posicions diferents entre actors, unides (no del tot) entre els partits integrants de Junts pel Sí al Parlament i la CUP i propostes que intenten situar-se en un plànol diferent per part d'ICV i el PSC. En aquests sentit vam considerar positiva la moció d'ICV-EUiA i la seva defensa, com vaig dir al ple municipal, les llàgrimes del diputat Xavier Domènech a la manifestació del passat dissabte també ens representen. Sobta però quina va ser la defensa per part del PSC d'aquesta positiva moció referint-se al sobiranisme:

- Ens han situat fora de la llei
- Obscur camí
- Llenguatge bel·licista (de la moció que va presentar ERC-MES, PEDECAT i CUP)
- No es pot extreure res de l'1 d'Octubre

Ens va sorprendre aquesta intervenció ja que la moció que va redactar ICV-EUiA era en un to positiu, tot i que en cap cas parlava del mandat democràtic de l'1 d'Octubre i, per tant, restava esborrat de l'escenari (i per això ens vam abstenir) però que significava una unió democràtica de diferents sensibilitats.

Sabeu de la meva incomoditat en establir discussions amb el regidor del PSC. Crec que hem de dir que el patrocini del 155 no és igual per a tothom. Per un costat tenim a Ciutadans que el que voldria és suprimir les CCAA o almenys la de Catalunya, un PP desaforat buscant mà dura i on li donen més vots i un PSOE que (vergonyantment) ha donat un xec en blanc (almenys al principi) al PP en l'aplicació del 155. La posició del PSC tampoc és unànime, regidors i regidores i alguns alcaldes i alcaldesses s'han manifestat contràriament a l'aplicació del 155, i us he de dir que és una opinió que em reconforta. Citar les de l'alcalde de Castellar del Vallès o l'alcaldessa de Santa Coloma, persones que aprecio, seria un exemple.

Hem, però, de dir les coses com són, una cosa són les posicions personals d'aquests alcaldes i regidors i altra com s'ha conformat la relació del PSOE i el PSC en els darrers 3 o 4 anys.

El protocol d'unitat signat el 1978 entre PSOE i PSC es va actualitzar fa uns mesos i us escric textualment el que diu: 'Corresponde al PSOE la definición de los socialistas en los asuntos de naturaleza o relevancia constitucional. El comité federal del PSOE es el órgano competente para establecer la lineas políticas de alianzas del PSOE y las linias políticas de la política electoral'.

Per tant, és evident que sobre el 155 qui decideix no és el PSC.

I a Sant Cugat que passa sobre aquest tema i les aliances de govern? Res, crec que el govern municipal format entre PEDeCAT-Democrates i PSC està blindat (com ha dit el mateix govern) i passi el que passi, 155 inclòs o el que sigui, seguirà així i, si cal, la majoria de govern sempre acudirà en suport i salvament del pacte i dels seus actors.

Esperem que en les properes hores el govern de la Generalitat i les forces sobiranistes del Parlament tinguin la capacitat de resposta al mandat democràtic de l'1 d'Octubre, fer front a les amenaces d'una format intel·ligent i tranquil·la i representar la majoria dels catalans i les catalanes en un horitzó democràtic.

PD. No he parlat de Ciutadans i la intervenció de la regidora. Crec que l'insult i l'amenaça no és la forma de dialogar, i per tant no respondré.