I si ens estiméssim més?

Ramon Gutiérrez

Publicat: el 20/oct/17
Opinió| Columnes

Que difícil és estimar! Estimar no implica només conviure o conèixer, vol dir fer-se responsable de les necessitats d'altres persones. I fer-se càrrec del que preocupa a un altre no és fàcil, cal saber escoltar, requisit que hauria també de ser necessari, i és escàs, per poder parlar.

La reacció senzilla quan una persona opina diferent de tu és no deixar-te persuadir. Aferrar-te a l'argument més potent que tinguis per convèncer, o pitjor, per vèncer. És una actitud molt masculina, testosterònica, que en el temps que porto en política no paro de trobar. Són comptades les vegades, tot i que precioses, en què algú d'una opinió diferent de la meva m'ha escoltat i quan m'ha donat la seva opinió ho ha fet respectant la meva, comprenent els meus sentiments i el meu context.

No és tan difícil cedir el protagonisme a algú quan exposa les seves opinions, no interrompre, modular el to, donar la raó quan l'altre la té, no jutjar ni prejutjar, ser pacient, comprendre el que l'altre diu. En política ens falta molt d'això.

L'actual context polític és crispat. Moltes veus demanen que els governants parlin i, en realitat, parlen. Parlen molt. Però no s'escolten.

Jo també demano als governs que parlin, i que s'escoltin, però des d'aquesta humil tribuna vull emplaçar a què tothom faci el mateix. En els últims temps he notat que faig les coses més quotidianes censurant-me a mi mateix a l'hora de parlar de política, per evitar el conflicte amb qui sé que no escolta. Altres vegades em carrego de paciència, i sabeu què?, surt bé. Fer l'esforç de preocupar-nos per qui pensa diferent de nosaltres, posar-se a la seva pell per uns minuts, té una potència bestial. Doncs quan algú se sent escoltat, valorat i sostingut, reacciona en sintonia, i la tensió s'esvaeix.

Provem-ho, estimem-nos.

RAMON GUTIÉRREZ és el portaveu d'ICV-EUiA