El clar país, el meu

Joan Puigdomènech

Publicat: el 9/oct/17
Opinió| Columnes

Diumenge dia 1 d'octubre a la Seu Electoral n'érem molts els veïns que ens hi havíem aplegat. A ple migdia ens preparàvem perquè sense avisar ens caigués la nit al damunt. Asseguts, en posició fetal i protegint el cap amb les mans hauríem de rebre passivament la foscor.

La nit, però, va passar de llarg. Va ser a altres llocs on va arribar la tenebra. Asseguts en comunitat parlàvem del "clar país" i fixàvem la mirada nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Parlàvem de quan Noruega va decidir unilateralment en el seu Parlament separar-se de Suècia. Suècia va remugar durant setmanes i finalment va admetre el que la gent de Noruega havia decidit. Com són d'admirar les societats cultes!

Parlàvem de Suïssa, acostumada a decidir aspectes de la vida quotidiana per consulta popular. Recordàvem com des dels mitjans oficials de l'estat sovint es ridiculitzava aquesta mania de preguntar-ho tot i, en canvi, ara ens sembla que és la manera més civilitzada de connectar amb les aspiracions de la gent. Com són d'admirar les societats que tenen un compromís proper amb la seva gent!

Parlàvem d'Islàndia, on la seva gent va posar a ratlla tant la seva banca com els seus governants quan l'ombra de la corrupció o el mal govern van aparèixer al seu país. Com són d'admirar les societats que han optat per l'honradesa!

Però després de mirar llarga estona Nord enllà vam arribar a la conclusió que mai marxaríem pel camí del nord. Mai no caldria que la congregació dels germans ens digués desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret".

Teníem al davant la construcció del clar país, el nostre, el meu. I a això vam acordar dedicar-nos cadascú des del seu lloc.

JOAN PUIGDOMÈNECH és regidor de l'equip de govern i membre del PDeCAT