Ja tenim un altre dia per 'celebrar'

Roser Casamitjana

Publicat: el 23/jun/17
Opinió| Columnes

Dimarts passat es va celebrar el Dia Internacional de les Persones Refugiades, instaurat per les Nacions Unides el 2001. Així doncs ja tenim un dia per recordar, si més no, aquests milions de persones que han hagut de marxar del seu país, deixant casa, família, amics i tot el que tenien per anar a no saben on ni en quines condicions ni molt menys amb quin futur. I això per no parlar dels que ja ni arriben i acaben enfonsats a la Mediterrània.

Com va dir algú: tant de bo l'any vinent ja no calgués recordar-ho. Però molt ens temem que la cosa va per llarg, especialment a casa nostra on de moment n'han arribat molt pocs i no sembla que se'ls esperi. I que consti que hi havia força cadires buides a la plaça d'Octavià però en caldrien moltes més perquè s'hi poguessin asseure tots els que en teoria haurien d'arribar.

A Sant Cugat hem fet coses per preparar-nos per rebre a aquestes persones. El setembre del 2015 vam aprovar una moció institucional de suport a l'acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània que instava el nostre govern local a portar a terme una sèrie d'accions: fer una aportació econòmica de 108.000 euros a tres ONG, crear una comissió operativa amb representació de l'equip de govern, grups de l'oposició i entitats per treballar el tema; treballar amb la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el Fons Català de Cooperació, i fer campanyes de sensibilització i informació a la ciutadania, entre altres.

Però avui dia, no hem rebut ni una sola persona o família refugiada i encara hem de sentir a dir que 'aquí ja estem prou malament... Com podem donar feina a més gent si nosaltres no en tenim?' o 'segur que entre tots els que vénen n'hi ha molts de terroristes' i perles similars. En aquests moments, sembla que Sant Cugat es podria convertir en 'ciutat d'acollida labora', sense que sapiguem molt bé si la proposta és en visos de prosperar o quedar-se tal qual.

Europa gira la cara i tanca les portes a totes aquestes persones i així molts surten del foc par acabar a les brases, en països tant o més pobres que els seus, on no es respecten els drets humans i on les condicions són infrahumanes.

No sé què podem fer tots plegats però sembla clar que el que fem no és suficient i no resol el problema de tota aquesta gent.

ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA