Sant Cugat, ciutat post-industrial

Julio Jiménez

Publicat: el 15/jul/17
Opinió| Columnes

Afortunadament, Sant Cugat és un dels municipis que tenen un índex d'atur més baix, fins i tot a escala estatal. Però això no ens ha d'aturar en la recerca del veritable objectiu: arribar a l'atur zero o l'estructural, que és aquell format per les persones que simplement estan en procés de canvi de feina. L'estadística és positiva, però mai hem d'oblidar que darrere de cada número i cada dada hi ha una persona o una família que pateix i que no pot desenvolupar la seva vida en plenitud, satisfer les seves necessitats o complir els seus somnis i objectius.

A la nostra ciutat, la major part dels llocs de treball que conformen l'oferta laboral ja no es dediquen a la manufactura, i una gran part de la producció que es porta a terme no són béns. Ara, un gran percentatge dels llocs de feina a Sant Cugat no produeixen aquests béns tangibles i materials, sinó informació i serveis.

Així, la majoria de les persones que tenen un lloc de feina a una ciutat postindustrial com és Sant Cugat treballen en oficines, call-centers, restaurants, centres sanitaris, educatius, d'investigació, comerços, etc. El cas més paradigmàtic però no l'únic seria el de Delphi: amb el fenomen de l'automatització de les fàbriques, seguit per altres com la deslocalització, molts treballadors van ser desplaçats cap a altres sectors com els serveis, la gestió del coneixement i la innovació, basant en el tractament de la informació la resposta a la progressiva implantació al nostre territori de la indústria 3.0.

Tenint en compte aquests canvis en l'estructura productiva, sens dubte l'eina essencial per arribar a aquest objectiu d'atur zero o estructural és la formació. És imprescindible facilitar la formació necessària per a inserir al mercat laboral als aturats, incidint sobretot en els perfils que tenen més dificultats d'integració per motius d'edat, educació, etc. i per això les diverses actuacions portades a terme a través de les polítiques actives d'ocupació i que es basen en la capacitació per inserció - com per exemple els Plans d'Ocupació- continuen sent tan necessàries i positives.

JULIO JIMÉNEZ és antropòleg i membre del PSC