El Pla d'Equipaments: una oportunitat o un nou desengany?

Ferran Villaseñor

Publicat: el 8/jun/17
Opinió| Columnes

Des de fa unes setmanes s'estan fent tallers participatius, ja sigui per barris o sectorials, per treballar el proper pla d'Equipaments de la ciutat.

L'altre dia vaig assistir al procés participatiu que s'enquadrava al consell de barri Centre Est. Hi va assistir força gent. Es va fer una primera intervenció explicant documentació recollida a decidim.santcugat.cat i després es van fer grups de treball. Podíem dividir els grups en dues característiques anímiques:

- Les persones que creien que la seva feina i propostes pot millorar la ciutat i poden arribar a realitzar-se i complir-se. La majoria no hi van participar en l'anterior pla d'equipaments.
- Els que ja van viure i proposar a l'anterior (o millor dit, vigent) pla d'equipaments 2008-2018 i que han patit, en pròpia carn, la manca de compliment i vinculació del pla.

La memòria és el que té. No fa molt que es va aprovar (a finals de 2009) el pla actual. Només hi va votar favorablement Convergència i Unió i tota l'oposició hi va votar en contra o es va abstenir. Jo hi vaig votar en contra.

En aquest sentit us he de dir que entenc perfectament com persones que assisteixen als processos participatius se senten que estan pujades a la roda del hàmster municipal i que tornarà a passar el que ja va passar.

I què va passar per tal que no puguem, ni tan sols mínimament, valorar positivament l'actual Pla d'equipaments?

- El govern municipal, es digui Convergència i Unió, Convergència, PDeCAT o com sigui va fer el seu pla d'equipaments, partint de la base que ho hi havia cap obligació en el seu compliment i que ja el canviarà si fos el cas.

- Si un pla d'equipaments no és un full de ruta pactat entre les diferents sensibilitats ciutadanes i representatives ,és paper mulllat

- Els processos participatius han de ser creïbles i amb vinculacions, si no ho són esdevenen buits de contingut i simplement s'utlitzen per 'repintar' decisions ja fetes previament.

- Sense una memòria econòmica de cada projecte i del global no es pot fer una planificació seriosa. Jugar al 'Monopoly' és interessant per una tarda de diumenge però és falsari com a gestors públics

- El model de planificació no és estàtic i els equipaments poden canviar segons les necessitats. Malgrat tot la planificació (educativa, per exemple) ha de ser clau. Fer una reserva de sòl no és fer un pla d'equipaments.

Durant aquests anys de vigència del Pla d'Equipaments de Convergència podem dir que hi ha alguns aspectes sobre els quals cal reflexionar:

- Lentitud exasperant en la construcció de la Biblioteca Central. Certament amb un canvi positiu darrerament en l'emplaçament actual, trasllats etc

- Si cal, es canvien prioritats per decisió del govern o per comunicació en rodes de premsa per part de l'alcaldia o membres del govern.

- Cal modelar quin servei públic educatiu volem. Amb responsabilitats 'boletàries' compartides amb la Generalitat però amb la necessària iniciativa local.

- Els equipaments municipals no han de ser un joc de pressions, contactes o qui té més força dirigir cap a on van. És el que ha passat.

- Si els projectes es consensuen (poc) i s'aproven (per Convergència) per què no els fan?
- Sala de Concerts i bucs d'assaigs
- Sala B teatre auditori ( millor La Unió)
- Segona residència pública gent gran i centre de dia: un escàndol
- Cobertura pistes de Sant Francesc
- Centres sanitaris
- Centres cívics al barri del Monestir, Can Canyameras i social a Can Rabella
- Ampliacions escoles bressol
- Escola educació especial

- Què fem amb tots els processos participatius que ja han fet les seves conclusions? Que fem amb el procés de millora del barri del monestir, ja no val?

- Què passa amb totes les mocions aprovades sobre equipaments?

Com a conclusió, veig que el proper Pla d'Equipaments solament tindrà una validesa mínima si els compromisos que s'adoptin tenen associats diners, temporalitat, anàlisi dels usos dels equipaments i vinculació en la decisió, si no és donen aquestes circumstàncies simplement estarem (estaran) venent fum i tornarem a pujar a la roda dels hàmster de la política municipal.

FERRAN VILLASEÑOR és regidor d'ERC-MES