El Pacte Santcugatenc pel Referèndum

Víctor Alexandre

Publicat: el 9/jun/17
Opinió| Columnes

Ara fa uns dies, a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Cugat, es va procedir a la signatura del Pacte Santcugatenc pel Referèndum, que ha rebut el suport de quaranta-set entitats locals. Jo, personalment, no hi vaig poder assistir a causa d'una malaltia sorgida en l'àmbit familiar, però les persones que hi eren coincideixen a dir que va ser un acte molt emotiu, incloent-hi el discurs de l'alcaldessa, Mercè Conesa, i la lectura del manifest a càrrec de l'actor Jaume Pla, president d'honor del Pacte. I és lògic que fos emotiu, perquè el procés d'independència de Catalunya no sorgeix entre quatre parets fruit de la voluntat d'una força política o d'un grup de persones, sinó que és la plasmació de la voluntat majoritària d'una nació adulta que no està disposada a deixar-se governar per ningú més que no sigui ella mateixa.

Tots els passos que porta a terme el govern de Catalunya en aquest sentit no són res més que el compliment estricte del mandat que va rebre de les urnes en les passades eleccions. Sense desmerèixer, doncs, el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, és el poble català qui lidera la seva pròpia transició nacional i no pas cap partit polític. I això té una força i una legitimitat immenses de la qual Escòcia es va veure mancada en el seu referèndum. Allí és el Partit Nacional Escocès qui ha comandat el procés independentista en cadascuna de les seves fases. Aquí, en canvi, per bé que els noms tenen valor, molt valor, les figures individuals només són peces d'un engranatge en què cada element és important. És a dir, que no hi ha una figura suprema el cap de la qual pugui ser tallat per acabar amb el Procés. L'Estat espanyol ja ho ha intentat i no se n'ha sortit, perquè el relleu sempre s'ha demostrat tan valuós com la peça esberlada.

Des d'aquella primera i exitosa consulta popular que es va fer l'any 2009, Sant Cugat sempre s'ha caracteritzat per ser un municipi molt participatiu i favorable a la independència de Catalunya, i ara, que estem situats en un punt que molta gent en aquell moment veia llunyà, la resposta ha tornat a ser contundent. Per això fa riure que un partit ultranacionalista espanyol com Ciudadanos acusi el govern municipal de fer un ús 'partidista' de la sala de plens, un espai, diuen, 'de representativitat de tots els ciutadans'. Que potser no eren ciutadans santcugatencs, els qui van assistir-hi? Que potser es va restringir l'entrada a qui volgués entrar-hi? El Pacte Santcugatenc pel Referèndum era un acte obert a tothom i fruit de la voluntat majoritària dels habitants del municipi expressada pels seus representants al consistori. Així de senzill. Una altra cosa és que a Ciudadanos li cogui que la caverna espanyola tingui poc marge de maniobra a Sant Cugat. Deu ser per això que alguns diumenges, sense que vingui a tomb de res, aquest partit es veu obligat a muntar la paradeta al mig del carrer repartint globus. Cal comprendre-ho, però. Els globus sempre han arribat més amunt que els vots de Ciudadanos.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat