A Sant Cugat passen coses

Ramon Gutiérrez

Publicat: el 2/jun/17
Opinió| Columnes

Ens trobem a l'equador del mandat municipal. Fa dos anys, la ciutadania de Sant Cugat va renovar la seva confiança en Convergència, això no ho podem negar, però ho va fer trencant la seva majoria absoluta i, per tant, - i per primera vegada en molts anys - ens ha donat una mica d'aire per respirar a totes les persones que creiem que el model de ciutat es pot millorar des d'un punt de vista més just i que combati les desigualtats; o sigui, que sigui un model de ciutat que no deixi ningú enrere, que tothom se'l pugui permetre.

En dos anys hem viscut com, amb cert nerviosisme, Convergència (PDeCAT d'ara endavant) s'ha vist obligada a intentar polítiques i discursos tradicionals de l'esquerra local, com la tarifació social o els pressupostos participatius, per poder mantenir electorat. I en els dos casos m'atreveixo a dir que no ha passat de l'intent. Les diferents cites electorals, autonòmiques i estatals, que hem tingut en aquest temps han marcat una penalització al partit de la dreta catalana. I el sentir de la comunitat local organitzada tampoc no els ha ajudat a mantenir el discurs de bona gestió d'allò que ja tenim i que ens agrada tant.

M'explicaré. En aquests dos anys hem vist créixer les iniciatives d'economia social i cooperativa, la fira d'economia social i solidària que aviat farà la seva segona edició per exemple, els Ateneus Cooperatius, i el creixement del nombre d'empreses i iniciatives que es volen plantejar com a alternativa al mercat capitalista. Alhora s'han consolidat espais de mobilització des del treball com és la manifestació de l'1 de maig, que malgrat que no aplega tota la gent que voldríem ja és cita insalvable del calendari per part de l'esquerra local. També hem vist com projectes com la Casa de la Dona es feien transversals i reivindicats per cada cop més persones, o com iniciatives en defensa de l'ecologia i la lluita contra el canvi climàtic apareixien i es feien fortes. Per exemple la consolidació del FesCamp o les assemblees de la bicicleta o d'usuaris del transport públic. En les últimes setmanes he sigut protagonista també de l'aparició a Sant Cugat d'un grup de persones disposades a organitzar un Sindicat de Llogaters, i fer front des de la societat civil, al principal problema de la nostra ciutat, l'accés a l'habitatge.

Sembla, doncs, que no tothom està disposat a fer que tot segueixi igual. Hi ha molta gent que des de diversos àmbits treballa per millorar el model Sant Cugat, i fer-lo per a tothom. Si volem aplicar una autèntica tarifació social, centrar l'acció política en la cura, si volem innovar pel que fa a mecanismes de participació ciutadana, necessitem mobilitzar. I en dos anys, quan torni a tocar escollir qui ens governa, si volem fer tot això val més que deixin pas, que no hi haurà ningú millor per aplicar aquestes polítiques que qui les ha ideat.

RAMON GUTIÉRREZ és regidor d'ICV-EUiA