Renda garantida de ciutadania, sí però
Roser Casamitjana
Publicat: el 26/mai/17
Opinió|
Columnes
Fa pocs dies el Parlament de Catalunya va aprovar la Renda Garantida de Ciutadania, tot responent a una iniciativa legislativa popular (ILP) que va recollir 50.000 signatures després de fer una gran feina d'explicació i conscienciació de la població. Malgrat que aquesta renda ja estava contemplada a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ha costat cinc anys i molt d'esforç arribar a materialitzar-la. Però està clar que és una mesura imprescindible quan a Catalunya un 29% de la població està en situació de pobresa o en risc d'estar-hi. Aquesta situació afecta de forma dramàtica els infants, els menors de 26 anys i les dones.
Aquesta renda és un dret universal vinculat a la situació econòmica de la persona o del nucli familiar, és incondicional, està finançada a càrrec dels pressupostos de la Generalitat i és una proposta que busca minimitzar els efectes de la crisi en la població més desfavorida i evitar la marginació social. És complementària a altres polítiques socials, especialment de salut, habitatge i serveis socials.
Però malgrat ser un pas endavant i representar un avantatge sobre la Renda Mínima d'Inserció existent fins ara, té algunes limitacions. Una d'elles és que el segon tram d'aquesta renda està condicionat a la inserció laboral de qui la rep, cosa no fàcil en aquests moments si tenim en compte com està el mercat laboral. En segon lloc, no serà 'universal' ja que només arribarà a les famílies sense ingressos i queda fixada en 664 euros al mes per una persona sola. I, finalment, caldrà acreditar per les famílies migrades una permanència mínima, continuada i efectiva de 24 mesos de residència legal a Catalunya.
Així doncs ni és un luxe ni és per tothom ni probablement resoldrà la situació de pobresa de moltes famílies. I no obstant això, és un pas endavant, però abans que es posi en marxa ja li han plogut les crítiques, especialment de qui pensa que qui la rebrà estafarà l'administració tan aviat com pugui. Els experts no ho creuen i personalment tampoc, però en qualsevol cas en qui ens hauríem de fixar és en els grans defraudadors que són cada cop més rics i cada cop paguen menys.
Val la pena que li fem confiança i fem el possible per millorar-la tan aviat com sigui possible.
ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA