I si fem un pla?

Roser Casamitjana

Publicat: el 12/mai/17
Opinió| Columnes

Podem dir gairebé amb seguretat que Sant Cugat, entre d'altres moltes coses, és pionera a fer plans. En tenim molts i de tot tipus i només per citar-ne alguns hi ha el Pla d'habitatge, plans d'igualtat per al personal de l'Ajuntament i per a la ciutadania, Pla local de Joventut, Pla d'equipaments, Pla de mobilitat, Pla educatiu d'entorn, Pla de cultura, Pla director de la música clàssica, Pla estratègic de cultura popular, Plans d'ocupació, Plans estratègics de lluita contra el canvi climàtic... I segur que me'n deixo més d'un.

No em direu que no estem ben servits. La majoria d'ells ja vénen de lluny i s'han fet amb participació ciutadana, de manera que aquell que ha volgut ha pogut dir la seva i fer la seva particular carta als reis. Però ja se sap que demanar-ho als reis d'orient no vol dir que aquests t'ho portin.

No detallarem tots els plans que tenim però ens podríem fixar en dos. Un d'ells és el Pla d'habitatge. El primer de què tenim constància és del període 2012-2017 i es comprometia al fet que en els cinc propers anys s'hauria de disposar de 1.409 habitatges per cobrir les necessitats de la població. I estem a punt d'acabar aquest període i ens trobem molt lluny d'aconseguir aquesta fita. Però és que a finals del 2015 l'equip de govern surt en roda de premsa per afirmar que vol doblar el pressupost destinat a polítiques socials d'habitatge i ho fa a través d'un altre pla estratègic (!) que ha d'estar vigent fins al 2019 amb 10 línies d'actuació. Tot plegat és un embolic que fa que avui seguim reclamant de forma urgent una inversió en habitatge de lloguer que de moment no hem fet ni sabem si la farem.

L'altre pla interessant és el d'equipaments. Ara mateix estem en procés de renovar el que tenim des del 2008, que havia de durar fins al 2018, i que en el seu moment va implicar una participació molt activa. Ja a finals del 2015 es va demanar insistentment la seva revisió però fins ara no ens hi hem posat i cal dir que d'aquell pla només s'ha complert menys del 40%. Caldrà veure què passa amb el nou.

Està bé planificar però la realitat ens diu que la major part de les coses planificades es queden al calaix i mentrestant anem improvisant en funció de les circumstàncies i del que en un moment donat ens colla. Però no ens podem queixar perquè estem entretinguts.

ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA