La tarifació social i la (des)memòria

Ferran Villaseñor

Publicat: el 4/mai/17
Opinió| Columnes

Ja portem el segon any de tarifació social als serveis educatius municipals d'escoles bressol municipals, l'escola de música Victòria dels Àngels i conservatori, i escola municipal d'Art i Disseny. A vegades em sorprèn com les grans reivindicacions històriques (en aquest cas, de l'esquerra local) quan s'aconsegueixen (per la pèrdua de la majoria absoluta, entre altres aspectes) deixen de tenir 'espai mediàtic' i res reivindiquen poc.

Fruit del pacte pressupostari entre ERC-MES i Convergència de l'any 2016, ja es va implantar la versió 1.0 d'un concepte innovador a la nostra ciutat però que ja era habitual en altres ciutats. Pagar els preus públics segons el nostre nivell de renda passarà a ser un fet habitual, aspecte que hauria de venir acompanyat d'una reforma del finançament local.

Aquesta versió inicial de la tarifació social va rebre algunes crítiques, algunes d'elles demanaven que s'estudiés en profunditat el rang de rendes que permetria objectivar molt millor el públic objectiu, una proposta que gaudia de bones intencions però que feia ajornar un any la seva implantació i el benefici de desenes de persones.

El temps va donar al raó a la necessitat que aquell 2016 tirés endavant una primera versió de diferenciació del preu públic segons el nivell de renda, un primer recull de rendes que permetria afinar molt millor l'any 2017.

Aquesta millora es produirà el curs 2017-18, també fruit del pacte del pressupost de les dues forces polítiques abans esmentades, amb una actualització de conceptes lligats a la renda disponible i una ampliació de la base que permet reduir el preu d'accés al servei públic, duplicant-se la despesa social.

- Escola Bressol: s'incrementa la bonificació del 37% al 70%. A més, es pot complementar fins al 100% amb ajuts de serveis socials

- Escola d'Art: Es passa a bonificar el 50% de les quotes

- Escola Municipal de Música i Conservatori. Tarifació de prop del 33% de les quotes, complementat amb programes d'educació musical a les escoles públiques que tenen com a objectiu democratitzar l'accés a l'educació musical.

Voleu saber que pagareu? En aquest vincle podeu tenir una primera aproximació.

Amb això hi ha prou? No, els compromisos pactats (i el sentit comú) també recullen una progressiva implantació en tots els preus públics del concepte de tarifació social, mitjançant un procediment únic (tarja ciutadana o de renda) que permeti no haver de donar les nostres dades de renda cada vegada que optem a un servei que tingui un preu públic tarifat per renda.

Ara tenim la versió 2.0 de la tarifació social, en breu els casals d'estiu, les extraescolars i altres serveis també ho seran i es formalitzarà la versió 3.0.

FERRAN VILLASEÑOR és regidor d'ERC-MES