I si empastifem menys?

Roser Casamitjana

Publicat: el 28/abr/17
Opinió| Columnes

Un dels grans problemes que tenim les societats dites modernes és la generació de residus. En generem tants i tan diversos que no sabem què fer-ne perquè no se'ns mengin.

El 31 de març va entrar en vigor a Catalunya l'obligatorietat de pagar les bosses de plàstic de nanses a tots els comerços. És una bona notícia però del tot insuficient perquè el que es cobra per la bossa no és prou important per fer despertar la consciència de molta gent. Però és que a més tenim safates de plàstic, de porexpan, llaunes, ampolles de vidre, tetrabrics i embolcalls diversos que empastifen el medi ambient i triguen anys i panys a desaparèixer.

Tenim una normativa europea que obliga a reciclar el 50% dels residus d'origen municipal el 2020 i fins al 70% el 2030. I el que el sentit comú diu és que no tenim planeta B i que, per tant, hauríem de treballar per arribar al residu zero.

A Sant Cugat, arran de la celebració de la Setmana Europea de Prevenció de Residus celebrada al novembre es va fer una acció en què es va analitzar els residus per veure si es separava bé o no la brossa. Els resultats van ser desoladors: el 85% del contingut de la brossa de la nostra ciutat no estava ben reciclada. En la fracció dels envasos aquest percentatge era del 35%. Això vol dir que no només importa la quantitat del que reciclem sinó la qualitat de com ho fem. Ens queda, doncs, molta feina per fer i això requereix a més de molta pedagogia i molta explicació, altres mesures que no passin necessàriament pel garrot i la sanció. Cal veure com podem aplicar una fiscalitat que incentivi la no producció, el reciclatge correcte i la sensibilització per tot el tema. Aquesta és la proposta que presentem pel ple de maig i que esperem que surti aprovada.

ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA