Gentrificació

Ferran Villaseñor

Publicat: el 20/abr/17
Opinió| Columnes

Ja fa temps que tenim la sensació que la bombolla immobiliària torna a inflar-se. Els preus de venda i, sobretot, de lloguer estan augmentant. En les darreres setmanes, he tingut coneixement d'operacions d'immobles a gran escala a la nostra ciutat. Fons d'inversió estan comprant grans quantitats, fins i tot edificis d'habitatges sencers.

Fins aquí podríem entendre que tot és normal, un propietari ha de desprendre's d'una propietat o simplement considera que és una bona operació. Que és que està passant? Imaginem:

- Un fons d'inversió fa bones ofertes de compra de diferents habitatges en una zona. Compra l'habitatge amb contractes de lloguer realitzats. Imaginem una compra al carrer de Vallès d'un edifici, on la majoria dels llogaters paguen uns 800 euros, en un contracte de fa uns dos anys i mig.

- S'acaba l'obligació dels tres anys segons la reforma de la Llei d'arrendaments urbans i el nou propietari augmenta tots els seus lloguers a 1.100 euros, més d'un 37%. En fer una compra massiva en un entorn modifica el preu base a l'alça atesa la gran demanda d'habitatges de lloguer.

- Tot l'entorn modifica els preus base també a l'alça i aquest fet encareix (encara més) el preu del lloguer provocant una expulsió de persones. Això ens està passant a Sant Cugat (i altres ciutats) des de fa temps i s'està estenent a barris on fins ara no passava, com el barri del Monestir.

La reforma de la LAU de 2013 exemplifica com la majoria absoluta del PP va maniobrar per reduir l'impacte econòmic dels bancs en un moment on la societat havia obligat a que els desnonaments fossin regulats i els bancs (o alguns) veiessin limitades actuacions il·legítimes. El canvi de cinc anys dels contractes a tres permetia guanyar temps en una època de crisi i que els grans tenidors d'habitatge poguessin funcionar com un oligopoli en determinats barris de Barcelona o ciutats properes. Aquesta actuació modifica l'oferta amb una alta demanda tot pujant els preus de forma coordinada i beneficiant-se de la inversió pública, situació geogràfica o gran demanda de la zona on actuen.

Solució difícil però que hauria d'estar coordinada:

- Reforma de la LAU, retorn al cinc anys de contracte o 'pròrroga obligatòria' i replantejament de la denominada 'prorroga tàcita' que s'ha reduït de tres a un any.

-Implantació d'índex de preus de lloguer

- Major inversió pública construcció d'habitatges de lloguer

- Revisió de la normativa impositiva i d'hisendes locals que permeti noves càrregues a grans tenidors

- Contribucions urbanístiques als grans tenidors lligades a la millora de barris. Que la inversió pública no representi un guany privat empresarial sense una contribució al conjunt de la ciutadania, que és la que paga la millora.

FERRAN VILLASEÑOR és regidor d'ERC-MES