El meu suport a La Xesca

Èric Gómez

Publicat: el 6/abr/17
Opinió| Columnes

Fa set mesos naixia La Xesca, un casal popular juvenil, feminista i autogestionat, en un edifici ocupat propietat de Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell. La Xesca naixia amb el suport explícit d'alguns partits polítics, la complicitat d'altres i el rebuig contundent de l'equip de govern.

Des del seu naixement, el govern municipal ha tingut clar de quin costat estava. Davant d'un interès particular, el del Banc Sabadell, abans que aquest prengués cap acció i, fins i tot, sense que aquest es pronunciés públicament, li va faltar temps per manifestar la seva més ferma oposició a l'ocupació, posar-se en contacte amb el Banc Sabadell i pressionar perquè l'afer acabés als jutjats més aviat que tard. Cap neutralitat i la defensa de l'interès general, no la sé veure; la defensa d'un interès particular (el de l'entitat financera en qüestió) és més que evident. De fet, cap sorpresa. Parlem d'un govern que, quan es va ocupar una oficina de Catalunya Caixa a la nostra ciutat, va defensar abans els interessos de les persones que s'havien de desplaçar més lluny per treure diners del caixer, que no pas dels ocupes que s'havien quedat sense llar. Si aquest era el seu posicionament aleshores, davant d'una situació molt més dramàtica, ara no podia decebre.

La Xesca ha reivindicat la manca d'espais per al jovent a Sant Cugat, la necessitat de dotar d'espai projectes del teixit associatiu juvenil i cultural de la ciutat. Compartim plenament la reivindicació, per això vaig assistir a la inauguració del casal popular i recentment a la manifestació pel judici a què els sotmeten. El Casal de Joves Torreblanca no és el que era, la sala de concerts fa més de 10 anys que es fa esperar, els espais de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents estan saturats i el jovent és expulsat de l'espai públic de la ciutat. Però, tot i compartir el problema, la solució no pot ser que l'Ajuntament doni un espai particular a cada entitat o col·lectiu perquè se l'autogestioni al seu gust. Un casal de joves municipal no hauria de ser mai el que és La Xesca, espai autogestionat per un col·lectiu concret. Entre un govern municipal que no es creu la participació ciutadana i gestiona directament els insuficients espais municipals i l'autogestió particular d'aquests espais, hi ha d'haver un terme mig: la necessària col·laboració entre l'administració i les entitats que hi desenvolupen projectes i volen poder decidir sobre l'espai on els desenvolupen.

També han manifestat que són un projecte obert a la ciutat i al barri que l'acull. Tanmateix, la seva implicació en l'esdevenir del barri des de la seva implantació ha estat gairebé nul·la. No han participat de la Festa Major del barri, impulsada per les associacions del barri amb el suport del Consell de Barri, ni tampoc no han participat del procés participatiu per a la millora del barri del Monestir i se'ls ha vist poc, per no dir gens, als Consells de Barri. L'únic cop que hi van ser, a pocs dies de la seva inauguració, jo mateix els vaig manifestar la voluntat que s'hi impliquessin i sempre han comptat amb la complicitat del president del Consell de Barri i les entitats per participar del barri del Monestir-Sant Francesc i ajudar a donar un impuls als projectes engegats incorporant la seva visió de la realitat.

Certament, el casal La Xesca no és l'espai transversal, avesat al barri del Monestir-Sant Francesc que l'ha vist néixer, que pugui donar una resposta tangible a les necessitats del teixit associatiu juvenil i cultural de la ciutat, ni tampoc un impuls al barri on es troba. Però espais com La Xesca també tenen dret a existir a Sant Cugat. Davant d'una ciutat que expulsa el seu jovent, calen moltes Xesques que permetin visualitzar que hi ha quelcom més enllà de la ciutat aparador de Convergència. I perquè entre l'interès del Banc Sabadell i el d'un col·lectiu de joves de la ciutat amb ganes de tirar endavant un projecte transformador, no en tinc cap dubte. Hem de ser amb La Xesca, donant-los suport.

ÈRIC GÓMEZ és regidor d'ERC-MES