D'això que en diuen 'fer pedagogia'

Joan Puigdomènech

Publicat: el 27/mar/17
Opinió| Columnes

No penso pas parlar de pedagogia (tan necessària per a fer més efectius els processos d'aprenentatge), sinó d'aquesta expressió molt sovintejada de 'fer pedagogia' enmig dels conflictes.

Recentment he escoltat aquesta expressió en una reunió en què hi havia dues visions contraposades sobre un conflicte veïnal. Una de les parts volia 'fer pedagogia' a l'altra. En realitat, aquesta es sentia investida d'una espècie de mística superior amb la qual li disculpava a l'altra part no haver arribat a entendre encara la complexitat del tema i confiava, que amb els seus dots naturals, li faria veure el camí correcte.

Podria concretar a quina trobada et refereixes, però el cas en concret de que parlem no té cap importància. Si parem atenció a les discussions públiques actuals, apareix sovint, i de manera literal, 'fer pedagogia' i moltes vegades (no sempre) respon al patró que us explicava. Quan escolteu això feu l'exercici de reconèixer si la intenció subterrània del que volen dir és la que us he descrit.

Es tracta d'un tarannà messiànic 'perdonavides' que el trobem moltes vegades en el discurs d'un determinat sector ideològic. Aquesta visió de supremacia moral l'única cosa que aconsegueix és una prevenció adversa dels que se suposa que haurien de ser els 'pedagogitzats'.

A la pràctica fa la impressió que és més efectiu el contrast d'opinions en pla d'igualtat, sense reserves mentals de posició intel·lectual dominant. Sobretot perquè aquesta posició de supremacia moral de la qual venim parlant no està contrastada, se l'atorga gratuïtament un mateix i, en general, és falsa. I, en canvi, si en la discussió en pla d'igualtat a més afegim una predisposició a acceptar alguna bona idea del contrari i rectificar algun dels nostres plantejaments originals, segur que arribarem molt més lluny.

Espero que amb la meva opinió no hagi 'fet pedagogia'.

JOAN PUIGDOMÈNECH és regidor de l'equip de govern i membre del PDeCAT