'Vull ser lliure!'

Blai Blanquer

Publicat: el 19/mar/17
Opinió| Columnes

Amb aquesta tornada, una vella 'cançó de protesta' remarcava la decisió d'optar per la llibertat per damunt de tot: 'i abans de ser un esclau, enterreu-me sota el fang', deia per la directa aquest cant que igual sonava en un foc de camp que en una manifestació de caire reivindicatiu. Quan l'anhel de llibertat és considerat un dret encara queda a mig camí. Perquè per a qualsevol persona adulta intentar ser lliure és un deure.

Un deure 'inexcusable' i precisament 'gens' fàcil de complir. Inexcusable perquè és la condició de tota decisió humana profunda: no es pot estimar per força, ni tenir fe cristiana adulta sense ser psicològicament lliure, ni es pot ser ciutadà per obligació. La submissió causada per la por a les represàlies o la violència, limita la dignitat humana. Ara bé, esdevenir lliure no és tan simple com obrir la porta d'una gàbia. Volar lliurement reclama un gran sentit crític i autocrític perquè 'cridats a la llibertat, mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l'amor, feu-vos servents els uns dels altres'. Per tant, ser lliure costa molt, perquè és anar cap al pol oposat del 'no t'emboliquis'. És a dir, fer-se insubmís al fort hedonisme imperant.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià