Sant Cugat, ciutat refugi

Assemblea Refugiats

Publicat: el 17/gen/17
Opinió| Columnes

Sant Cugat és la tercera ciutat de l'Estat amb més renda familiar i la primera amb més renda familiar neta (renda mitjana per llar, persona i consum), la tercera amb menys atur. Si això es així a àmbit de l'Estat imaginem que a àmbit de Catalunya devem ser els primers en aquests paràmetres.

Desconeixem quin lloc ocupem en el rànquing de sous de càrrecs electes i sobre tot de càrrecs de confiança, però segurament també el liderarem. També som 'smart city' i darrerament ens hem convertit en ciutat refugi, però no en tenim ni un de refugiat.
El 14 de setembre de 2015 el ple de l'Ajuntament va aprovar una moció institucional de suport a l'acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats. Entre els acords presos destacarem uns quants:

-Tercer. Elaborar, en el cas que no n'hi hagi, o revisar/actualitzar els plans d'acollida municipals (o comarcals) per a incorporar-hi l'asil.

-Quart. Donar suport i col·laborar amb les entitats catalanes que treballen en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d'asil.

-Cinquè. Definir quin suport (servei i infraestructura) pot oferir el municipi per acollir les persones sol·licitants. La planificació, desenvolupament i seguiment de l'ajut es farà en el marc d'una Comissió municipal integrada per representants d'entitats del tercer sector, Govern local i membres de l'oposició.

-Sisè. Treballar en la sensibilització de la població del municipi sobre la realitat de les persones refugiades i la dinamització de la xarxa local solidària.

-Setè. Endegar i garantir polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora.

-Vuitè. Declarar Sant Cugat ciutat refugi i que es coordini amb altres ciutats que també s'hi hagin declarat, per tal d'oferir els nostres municipis com a territori d'acollida.

-Novè. Sumar-se a les línies de treball identificades i consensuades a la reunió en matèria de refugi, celebrada el passat 4 de setembre de 2015 a la seu del Fons Català amb la participació de més d'una vuitantena d'ajuntaments. Aquestes són: assistència en les rutes de fugida, suport als municipis de la ruta, planificació i gestió de l'acollida i acollida a Catalunya.

Vuit mesos més tard, al ple del juny l'Ajuntament aprovava un nova moció a proposta de l'Assemblea de Voluntaris per als Refugiats de Sant Cugat presentada per les formacions ICV-EUiA, la CUP-PC i ERC-MES i aprovada per tots els grups tret del PP que s'hi va abstenir, en la qual s'aprovava la donació de 108.000 euros a les ONG Acció Solidària i Logística, Proactiva Open Arms i Acnur. Finalment i després de superar les vicissituds de les modificacions pressupostàries i de la pressió ciutadana el 22 de novembre es feia efectiva la donació a aquestes tres organitzacions. Val a dir que, a banda de la donació a aquestes tres entitats, la moció també incloïa poder destinar els recursos necessaris per poder mantenir a sis famílies de quatre o cinc membres.

Res a dir respecte al comportament de la nostre administració respecte a tot l'exposa't més enllà de la demora entre l'aprovació de les donacions i la seva efectivitat, però cal continuar l'exposició de la situació. Cal dir que les competències en matèria d'acollida de refugiats son estatals i l'estat les coordina amb les administracions autonòmiques. Existeix un 'Programa de Acogida Integral e Integración para personas en situación de vulnerabilidad, solicitantes de asilo y refugiados' d'acord amb la directiva 2013/33/UE en la qual s'aproven les normes d'acollida dels sol·licitants de Protecció Internacional i amb l'Art. 46 de la Llei 12/2009.

Aquest programa té com a objectiu general oferir un dispositiu d'acollida específica i integral basat en un itinerari d'integració per fases, que promogui l'adquisició progressiva de l'autonomia i integració social de les persones beneficiades, de forma gradual i adaptada a les necessitats particulars de cada cas. El programa preveu diverses fases com l'acollida temporal, ajuts econòmics: necessitats bàsiques, lloguer, educatives, atenció psicològica, assistència jurídica, traducció i interpretació. Hi ha nou ONG reconegudes tant per l'Estat com per la Generalitat per la gestió de la recepció dels refugiats dins aquest programa: ACCEM, CEAR, CRE, Dianova, Red Acoge, Provivienda, La Merced, APIP ACAM i CEPAIM. L'Assemblea de Refugiats de Sant Cugat té contacte directe amb aquesta última, CEPAIM.

Doncs bé, al setembre passat de 2016 i en una reunió d'aquestes organitzacions amb la Generalitat sembla que l'Ajuntament de Sant Cugat tenia a disposició un o dos pisos que poc temps després ja no ho estaven, sense que coneguem quin ha estat el motiu perquè allò disponible ho deixés de ser. La realitat es que totes aquestes ONG disposen d'un pressupost per pagar el lloguer d'un pis fins a un determinat muntant durant un any amb possibilitat de prorrogar-lo, tenen assignats cups de persones i l'únic que necessiten són habitatges. És a dir, si demà posem a disposició de CEPAIM un pis, per posar una de les organitzacions com a exemple, immediatament arribaria una família de refugiats. Concretament CEPAIM té assignat un cup de 351 places. El programa de subvenció actual finalitza al març del 2017 però tot apunta que i haurà una pròrroga o un de nou perquè el problema lluny d'estar solucionat probablement s'agreujarà si tenim en compte l'actual situació política mundial.

Aquest es el famós programa de reassentament i reubicació de la UE en el qual a Espanya li correspon una quota de 17.337 persones de les quals a finals de 2016 només s'havia arribat a l'ignominiosa xifra de 898, és a dir, un 5,18% de la quota.

Exposat tot això, estem fent realment tots els esforços necessaris per acollir refugiats? Els estem fent nosaltres? Els està fent la nostra administració local? L'Ajuntament no té realment cap pis disponible per oferir a aquestes organitzacions? No hi ha fórmules per obligar els bancs que en tenen de buits que els lloguin? No hi ha fórmules per fer campanyes de difusió d'aquestes necessitats perquè els propietaris de pisos buits els puguin llogar mitjançant la garantia per part de l'Ajuntament que rebran puntualment el seu lloguer? De fet, l'Ajuntament ha adquirit aquests compromisos tant en les mocions aprovades com en diverses declaracions públiques aparegudes en els mitjans locals. Ens podem dir Ciutat Refugi quan com dèiem al començament, no acollim ni un de refugiat? O aquesta etiqueta és una més de les que conformen l'aparador de la nostra ciutat?

Honestament creiem que més valdria que eliminéssim aquesta etiqueta de l'aparador mentre no en siguem mereixedors, i de moment malgrat haver fet una donació de 100.000 euros estem molt lluny d'aquesta etiqueta.

ASSEMBLEA DE VOLUNTARIS PER ALS REFUGIATS