Els Reis Mags ens haurien d’haver deixat carbó

Roser Casamitjana

Publicat: el 13/gen/17
Opinió| Columnes

Aquests dies tots estem una mica estorats de veure com d'esbojarrat tenim el clima al primer món. Ja estem d'acord que a l'hivern fa fred, però potser no acabem d'entendre que els països del sud d'Europa estiguin coberts de neu, de gel i amb unes temperatures siberianes. Potser no acabem de ser conscients que aquesta situació i moltes d'altres que ens aniran arribant, són conseqüència del tant usat 'canvi climàtic'. Ja comença a ser hora que ens anem fent a la idea de que van maldades i la cosa no te pinta de voler millorar.

Però el fred és menys si un té un sostre que el cobreix, una llar com cal, amb electricitat, unes mantes calentes i una bona calefacció. I res de tot això, però res de res, tenen els milers de persones que estan aparcats a Grècia, o a Turquia suportant temperatures de -20 ºC. Veure com estan i com malviuen posa la pell de gallina i fa pensar com és possible sobreviure en aquestes condicions, si a més tenim en compte la mala i escassa alimentació que reben, la falta d’assistència mèdica i això només per parlar de les mancances físiques. Les altres, la soledat, les vides trencades, la inexistència d’un futur i moltes altres que no em puc ni imaginar són menys visibles i sembla que no existeixin. Però allà els tenim, ningú fa un pas; això sí, alguns dirigents europeus s’han afanyat a avisar al govern grec que ell és el responsable del que els pugui passar a tots ells. Quina barra!

A Espanya n’han arribat 900 de les 17.000 persones que el govern es va comprometre a rebre fa més d’un any. I ara què? Perquè no ens penséssim que aquests 'afortunats' ja tenen la vida resolta, de cap manera. Després de ves a saber quant de temps els diran si els hi concedeixen o no la condició de refugiats i pel que sabem fins ara, això passa en molts pocs casos: gairebé el 70% dels demandants no l’aconsegueixen i tenen15 dies, 15, per abandonar el país.

Després no sabem què passa, on van a parar i en quines condicions, és a dir, es tornen a fer invisibles i ja ningú més parlarà d’ells i elles. I mentrestant els del primer món divaguem si son 'galgos o podencos', seguim en la indolència, les lamentacions i amagant el cap sota l’ala per no veure tot esperant que els que ens dirigeixen facin alguna cosa, perquè sembla impossible que això passi a tocar de casa nostra i no hi fem res.

Realment és una pena que aquells Mags que sembla que venien d’Orient, tant esplèndids i generosos ells, portadors d’alegria i d’il·lusió, no hagin estat per la feina de resoldre aquesta vergonya que els humans civilitzats no hem sabut o volgut solucionar.

ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA