Gent deixada i mal educada

Víctor Alexandre

Publicat: el 9/des/16
Opinió| Columnes

No és cap secret que de gent deixada i mal educada, n'hi ha a tot el món. Ja ho diu la dita, que a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou. Però centrant-nos en Sant Cugat, ciutat de perfil benestant, on suposadament hi viuen persones il·lustrades, cultivades i amb un elevat sentit cívic, Déu n'hi do la gent que converteix els llocs de la ciutat en la seva galleda d'escombraries personal. És cert que per embrutar parcs, places i carrers no cal pas cap multitud, n'hi ha prou que ho facin uns quants individus incívics. Però això, és clar, no ho fa menys reprovable. Sobretot vist l'efecte d'aquestes accions.

Per centrar-nos en un punt determinat de la ciutat, aturem-nos de bon matí al parc de la Pollancreda, entre la rambla del Celler i l'avinguda de les Corts Catalanes, i trobarem tota mena de deixalles escampades per terra, preferentment papers, embolcalls, ampolles, llaunes de beguda, gots de plàstic, capses i trossos de pizza... El panorama realment fa fàstic. Com és natural, el servei de neteja de l'Ajuntament s'encarrega de recollir-ho -cada dia s'hi desplaça un home amb una furgoneta per esborrar la petjada dels incívics-, però aquesta no és la qüestió. La qüestió és el menyspreu absolut que denota el comportament de certs ciutadans vers la col·lectivitat.

A l'esmentat parc, seguint la línia de moltes ciutats centreeuropees, hi ha dues taules i uns bancs de fusta magnífics en qualitat de berenadors que han tingut molt bona acollida. Tanmateix, és habitual que de bon matí apareguin envoltats de deixalles. Són les deixalles que els usuaris, en marxar, indiferents al fet que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena, no s'han dignat llençar a una paperera. Em pregunto quina mena d'individu cal ser per complaure's deixant per als altres la porqueria generada per un mateix. Més que més tenint en compte que entre les taules i la paperera més pròxima hi ha tan sols vint-i-tres passos en un cas, i vint-i-nou en el segon. L'incivisme, per tant, no és per manca de papereres, és per desídia.

Tot amb tot, jo demanaria a l'Ajuntament la instal·lació de més papereres, ja que les que hi ha són petites, i els diumenges que s'hi fan activitats lúdiques s'omplen fins al capdamunt. Aquest és el cas de la paperera solitària situada a l'entrada del camí que porta al Pi d'en Xandri, i que, pobreta, es veu incapaç d'absorbir les deixalles que genera un lloc de tant de pas. Atès que hem de suportar la plaga dels incívics, procurem, si més no, que no hi hagi desercions entre els cívics.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat