El transport públic escolar a Sant Cugat

Ferran Margineda

Publicat: el 11/oct/16
Opinió| Columnes

Ja ha passat un temps més que prudencial perquè es pugui avaluar com ha entomat l'Ajuntament el repte obligat d'assumir la competència del transport escolar que fins fa poc duia a terme el consell comarcal.

A aquesta nova competència se li ha fet front amb els efectius del transport públic del bus urbà de la ciutat. La solució lògica, ràpida i efectiva ha estat dotar-se de reforços amb unitats de bus extres en els horaris d'accés i sortida de les escoles o bé traçant circuits alternatius en aquestes franges horàries. Ara bé, si aquesta nova competència ha estat trempejada sobre el paper amb resultats acceptables, sí que presenta en la seva execució una mancança força preocupant, que és la minva qualitativa de la seguretat davant del servei que els consell comarcals oferien.

Aquest retrocedir s'explica fàcilment pel fet que es passa de que les nostres filles i fills vagin asseguts, amb cinturó de seguretat i amb una persona responsable controlant els infants i reportant les famílies, al fet que vagin la majoria drets, els asseguts sense lligar, moltes vegades enllaunats i sense cap servei d’acompanyament que hi tingui cura. Això ens obre nous interrogants davant una davallada més de drets que tenim la ciutadania en l’àmbit d'allò públic. Aquestes qüestions poden ser: si hi ha d’haver aquest servei d’acompanyament ofert per l’Ajuntament, quina és l'edat mínima amb la que un menor (de 16 anys) pot viatjar sol i si els aforaments d’un bus urbà han de servir com a referència a l’hora de dur menors amb les condicions de seguretat espartanes d’aquests busos.

Consultada l’ATM, que és qui reglamenta els drets i deures dels usuaris del transport públic metropolità, al respecte que els menors puguin viatjar sols amb el consentiment de mares, pares o tutors, responen que no s’estableix una regulació mínima respecte dels menors en l’ús del transport públic, atès que no disposen de competències sobre la matèria. En aquest sentit, la regulació d’aquests supòsits que tenen a veure amb l’edat del menor s’hauria de verificar d’acord amb la normativa general de caràcter civil o bé comparativament -si és que ho preveuen- amb les diverses condicions generals d’utilització de cada operador de transport o de l’administració que estigui vinculada competencialment.

Davant d’aquest galimaties legal ens trobem que els vehicles (abans autocars) als quals fem referència són de tipologia de servei urbà de classe I: vehicles proveïts de zones per a viatgers de peu que permeten la circulació freqüent dels viatgers i on no és obligatori dotar-los de cinturons o altres sistemes de retenció. Per altra banda, i sense ànim de marejar ningú, el Reial Decret 443/2001, de 27 d'abril, sobre condicions de seguretat en el transport escolar i de menors estableix que l'àmbit d’aplicació d’aquest Reial Decret són, entre altres, aquelles expedicions de transport públic regular de viatgers en què la meitat o més de les places hagin estat prèviament reservades per a viatgers menors de 16 anys. Per altra banda, en aquest tipus de transport és obligatòria la presència d’un acompanyant quan almenys el 50% dels viatgers siguin menors de 12 anys. Si no hi ha acompanyant, la normativa no preveu cap regulació específica respecte a l’edat en què els menors d’edat poden viatjar sols en els transports públics.

Això ens duu a reconèixer que la situació en la qual ens trobem va de l’ambigüitat a un buit legal regulador que tingui cura de la seguretat dels nostres filles, a causa d'un canvi competencial on no s’han avaluat les repercussions. També es pot afirmar que l’Ajuntament ja triga a assumir la totalitat del repte regulant i apaivagant la situació de risc i l'angoixa de moltes mares i pares. Davant d’aquesta situació, trobem les famílies de la Floresta que han decidit autogestionar-se a l’hora d’establir torns d’acompanyament en el reforç de la línia que passa per l’escola. Altres escoles com el Ferran i Clua han preferit assumir la pèrdua i pagar per un servei segur. I potser el cas més extrem el trobem a les escoles concertades, com les ubicades a Can Sant Joan on les aglomeracions d’infants provant d’accedir al bus i viatjant sense control són l’antítesi del que la seguretat i el sentit comú recomanen.

Cal una resposta ràpida a aquest problema ja que la Taula de Mobilitat, funcionant a ralentí, no el resoldrà.

FERRAN MARGINEDA és membre de la CUP