Un treball digne cada dia

Roser Casamitjana

Publicat: el 7/oct/16
Opinió| Columnes

Avui, 7 d'octubre, se celebra el Dia Mundial del Treball Digne. Un dia, com n'hi ha d'altres, que pensem que no hauria calgut celebrar mai perquè s'entén que el treball hauria de ser digne per a tothom i cada dia de l'any, i no obstant això, molt ens temem que passarà sense pena ni glòria i sobretot, passarà sense que l'endemà hagi canviat res.

Finalitzat l'estiu, que sembla l'època de les alegries, ens assabentem que ha incrementat l'atur i la precarietat. Pel que fa al primer ja gairebé arribem al mig milió de persones desocupades a Catalunya i de les que tenen feina més del 85% tenen contractes temporals de menys d'un mes. Fins i tot hi ha molts contractes d'un sol dia, és a dir, el que es podria considerar com 'un clínex d'usar i tirar', com diu el secretari General de Treball.

Està clar que aquesta manera de concebre el treball i, sobretot, les formes de tractar els treballadors i les treballadores, va molt més enllà del que seria la flexibilitat laboral i s'ha de considerar un esclavatge en tota regla. Una es pregunta com és possible que en ple segle XXI i en països considerats democràtics i desenvolupats es puguin tolerar aquests abusos. Sembla clar que hi ha una legislació que ho permet o, almenys, no ho prohibeix i, per tant, no n'hi ha prou en què l'administració ho vigili i, fins i tot, ho multi. Potser caldria que es considerés un maltractador a qui ho fa i que, com a tal, fos castigat.

Aquest desgavell, no obstant això, ens el donen embolicat amb 'les bones dades' de disminució de l'atur respecte de l'any passat, a un increment del creixement i a una recuperació. Deu ser mirat des de dalt que es pot tenir aquesta visió perquè des de prop queda clar que la majoria no surt del atzucac.

I si aquest desvergonyiment passa a totes les feines, no vulguem saber què passa en aquelles feines que majoritàriament fan les dones, que no consten enlloc, que no tenen cap mena de protecció i que cobren en negre. Doncs aquestes treballadores les podem considerar doblement esclaves.

Estem segurs que no hem tornat al segle XIX?

ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA