Octaviar

Nacho Ferrer

Publicat: el 4/oct/16
Opinió| Columnes

De l'assaig a la plaça i de la plaça al cos. El cos ens pren les emocions i els sentits de la victòria ens embafen la respiració. Heu provat mai de capturar un moment exacte? És impossible. Una fotografia, un record, una sensació al cos, una meravella viva present a cada racó dessota la pell. L'eufòria és incontrolable.

Això és el que els Gausacs, els Castellers de Sant Cugat, vam viure dissabte al Concurs de Castells de Tarragona. No sóc persona de competició, de punts, de normes estranyes per una obra efímera i eterna com un castell. Sóc de ciutats senceres pendents de veure què fan els seus, de com un escut i un color situen una vila, un barri, una identitat en una plaça i l'eleven al so de dies, hores i setmanes d'assaig amb un esclat de joia col·lectiva. Vam trencar el nostre cel i vam fer immensa la terra que trepitgem damunt dels núvols.

Les més de mil mirades que es van clavar en nosaltres van veure la millor actuació que podem oferir: 2 de 8 amb folre, 5 de 8 i 7 de 8, com una cançó que mai s'acaba rere les nostres pupil·les. Van veure la canalla més valenta de Collserola, i que a mi m'empeny a cridar d'eufòria cada vegada que la 'lien'.

Ens queden cinc actuacions on si la colla i Sant Cugat volen podrem seguir fent de les nostres alegries els orgulls de tota una ciutat.

NACHO FERRER és codirector de 'NiTrad' de Cugat.cat, casteller, ballador de Mediterrània i bastoners quan pot, exjugador del PHC Sant Cugat, temerari quan el deixen i precari com qualsevol altre