L'espantosa nit

Blai Blanquer

Publicat: el 25/set/16
Opinió| Columnes

Totes les desgràcies ens afecten. Però quan cauen lluny de casa, apesarats i tot, continuem la nostra vida normal. Ha fet cinquanta-quatre anys que al Vallès es va viure l'espantosa nit de les inundacions.

Com en altres llocs, a Rubí al cap de molts anys encara tothom parlava dels seus amics ofegats i detallaven la lluita dels veïns de l'Escardívol amb la rierada que els entrava a casa, els empenyia escales amunt fins que - els que podrien - s'enfilaven a la teulada. Només els llamps il·luminaven la tenebra del desastre: una casa rere l'altra eren engolides per l'aiguat que enviava riera avall veïns i teulades i les cases fins als fonaments. A la matinada del 25 de setembre, el pont havia desaparegut i el barri sencer era una esplanada de desolació. Per anys que passin, qui hagi conegut aquella calamitat, no hauria de perdre la consciència de la fragilitat i sobretot hauria d'aprendre la lliçó de coratge d'aquella ciutadania que va córrer a rescatar cadàvers i a auxiliar els perjudicats físicament i anímicament. Van entendre que 'és més greu perdre la fe que el patrimoni i que aquest món no és el final, va més enllà. La filosofia ho ignora, és la intuïció la que ha de desxifrar el final de l'enigma'. (Emily Dickinson)

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià