Llum, foc i destrucció

Pere Casajoana

Publicat: el 5/set/16
Opinió| Columnes

Fa unes setmanes vaig escriure 'Sóc alternatiu, sóc excloent' com a constatació del que molta gent pensa, pocs ho diuen en veu alta, i gairebé ningú no gosa escriure. Aquesta columna és el reflex del que és la CUP i el seu entorn proper, i descriu el seu 'modus operandi' en part del teixit associatiu, en una volguda i calculada ambigüitat del que és la CUP i del que no és. No voldria pas que el que vaig escriure s'entengués com una crítica a la cultura tradicional catalana. Si algú ho va entendre així, li prego que em disculpi.

La cultura en general, i la tradicional per descomptat també, no pertany a ningú, sinó que és de tothom que la senti com a pròpia, independentment de quins siguin els seus credos polítics.

Dit això, hi ha dues opinions escrites amb inusitada promptitud a la columna d'opinió feta per mi, que com a opinió que és, és tant respectable com aquella que defensi el contrari. Una d'elles escrita per la senyora Gibert, regidora i portaveu de la CUP i a la vegada també treballadora a l'Ajuntament. Aquesta senyora, a qui no conec de res, va realitzar un escrit que ben bé es podria titular 'Llum, foc i destrucció' per totes les referències que fa envers a mi, i que fa servir la 'manida' tàctica dels totalitaris de voler desacreditar el missatge desprestigiant al missatger. A ella li escau molt bé el que va dir al seu dia Ramon Llull: 'Com que el que ignores (de mi) és més del que saps, no parlis gaire'.

El seu escrit diu més d'ella que no pas el que ella pretén dir de mi. Diu de la seva intolerància a la crítica. Diu del seu odi envers a qui no pensa com ella. Diu de la seva manca d'arguments quan ha de respondre desacreditant a qui la critica argumentadament. Diu i descriu el que és la CUP.

En canvi, hi ha un altre escrit del senyor Nacho Ferrer i que vull agrair-li que digui una gran veritat que servidor també subscriuria: 'Hi ha moltes coses que no fem bé. A vegades, comunicar-nos sense explicar-nos és una d'aquestes errades que comentem', i és que la feinada de l'Ajuntament de situar les 500 activitats que es fan a la ciutat i que tal com ell diu poden mobilitzar fins a 5.000 persones cada cap de setmana, i que tot això sigui compatible amb un funcionament ordinari de la ciutat, afegint-hi, a més, com s'han de delimitar les terrasses de restauració i a quina hora tancaran, es pot imaginar que és una tasca feixuga i gens fàcil de satisfer a tothom.

Compatibilitzar els actes culturals, comercials i a vegades esportius en una ciutat hiperactiva, i ho dic per experiència no és gens fàcil. Tal com diu el senyor Ferrer: '...plantem-nos costat a costat (...), mai cara a cara, i construïm després les relacions que ens han de permetre a tots plegats gaudir de la nostre ciutat'.

Com es pot veure, que difícil es construir, Nacho. Però que fàcil es destruir, Núria.

PERE CASAJOANA és membre del PDC i exregidor