Ha passat l’estiu... I tot continua igual

Pere Soler

Publicat: el 3/set/16
Opinió| Columnes

Tot just encetem el curs polític sense novetats, molta literatura estiuenca, retrets polítics per la formació del govern a l'Estat, molta disbauxa i focus oberts a nivell català (Diada, moció de confiança al president, pressupostos...), i a Sant Cugat amb pocs incidents i accidents i molts alcaldes accidentals.

Comencem per la valoració a nivell local. El govern segueix mirant de reüll el que fan els partits de l'oposició, encara no estan situats en el nou cartipàs municipal, els creixen els microproblemes del dia a dia: brutícia, incivisme, poc respecte a les nits, manca de planificació comercial, mobilitat ineficient, els barris s'aixequen, inoperància dels consells de participació, pressupostos participatius aigualits- i tornarem al mes a mes de la política municipal; reguitzell de mocions per veure qui fa la proposta més original, la més impactant, la que generarà més debat, i la que més posa fora de joc a l'equip de govern.

Per cert, n'hi ha que només juguen a això. I a la ciutat poca cosa més. Ah sí! L'ocupació d'un espai privat per fer activitats, un espai autogestionat i assembleari, com si la resta de més de 500 entitats del municipi no s'autogestionessin i l'assemblea fos el seu funcionament, i algunes d'elles inclús gestionen un espai o equipament públic, algú s'entesta a descobrir la sopa d'all.

El panorama català no varia, el 'sainet' de JuntsxSí i la CUP no s'atura, segurament per fer córrer la tinta de les editorials, però tothom pressuposa un 'final feliç', i tothom en sortirà guanyant, en aquest cas jo crec que la ciutadania de Catalunya en sortirà perdent, i es seguirà tensionant la situació, mentre hi ha una formació política que recull aquests fruits i les altres dues en davallada. Això sí, com a mínim, hem pogut veure, no precisament de manera desinteressada, com Laporta, Rahola, Puigdemont i companyia cantaven amb tota normalitat, només hi mancava en Cuní. Hauríem de preguntar qui ha pagat la festa estiuenca catalana.

Per últim, escoltant els discursos de la investidura fallida 'rajoniana', crec que s'ha de lamentar molts tons burlescos (ells en diuen irònics) de bancades contraries, res de nou el #NOesNO promogut per Pedro Sánchez, i el no de la resta de grups que sumen 180 diputats, demostra que ara és possible construir una alternativa als 123 del PP, C's i CC, queden al marge. Sempre he apostat per una entesa, per una negociació seriosa que condueixi de nou a un president que s'allunyi de la gestió dels darrers quatre anys. Cal fer un esforç, posar programes i ser condescendent i generós. Sóc dels que confio que el 25 de desembre 'només' estarem asseguts a taula menjant torrons.

Per cert, bones festes majors que venen el setembre i que s'inicien amb Mas Gener.

PERE SOLER és portaveu del PSC