La Floresta, l'hora de la veritat
Ramon PiquéRamon Piqué
Publicat: el 26/jul/16
Opinió|
Columnes
El dia 10 de desembre de 2015 tenia lloc el ple de constitució del consell de barri de la Floresta. L'alcaldessa en el ple en què es feia els nomenaments dels regidors dels barris va demanar lleialtat als nous presidents i tot fa pensar que aquesta petició anava dirigida especialment, per no dir únicament, a la persona que havia de presidir el consell de barri de la Floresta. No endebades a la Floresta les veïnes i veïns havien dit prou a una manera de fer i posaven tota la il·lusió en alguna cosa nova que emergia i que estava per escriure i la malfiança atàvica entre administració i veïnat es feia palesa en aquella demanda de lleialtat feta per l'alcaldessa.
Han passat més de sis mesos i el Consell de Barri de la Floresta ha començat a caminar talment com la imatge de 'Novecento': veïnes i veïns avançant plegats conscients de ser amos del seu propi destí com a barri.
En aquest breu període de temps s'ha construït pràcticament tot, com si es comencés de zero: instruments de comunicació i d'informació; espai de treball sobre memòria i patrimoni; xarxa d'entitats i agents educatius del barri; espai de treball sobre medi ambient; espai de treball sobre cultura; espai de treball sobre urbanisme i mobilitat. S'ha fet feina per recollir informació detallada sobre els equipaments i el patrimoni municipal del barri. S'han començat a treballar projectes de recollida de memòria oral i d'un museu virtual del barri. S'ha articulat un espai educatiu de barri. S'han organitzat actes de debat i informació sobre els senglars i l'ailant. S'ha presentat un ambiciós projecte de Casal de Joves. Ha nascut la companyia de teatre la Global. S'han abordat temes de mobilitat històrics com ara la baixada de Can Llobet o el pas de l'estació. S'estan treballant propostes de millora del transport urbà. S'ha posat la llavor de la nova biblioteca de la Floresta. S'han presentat mocions per tractar la riera Saladrigues. S'han posat les bases per crear un consell d'infants del barri. S'ha engegat un procés participatiu per a la distribució del pressupost de lliure disposició.
Una llista de projectes i iniciatives que podria ser més llarga però que ja il·lustra amb escreix les ganes de transformar el barri a través de la participació. Sens dubte, quan parlem d'apoderament estem parlant d'això, perquè totes aquestes iniciatives neixen i creixen de propostes de veïnes i veïns, la qual cosa ens demostra que la participació és el camí.
Han passat més de sis mesos i molts d'aquests projectes són ara a la taula de l'Ajuntament, una taula en la qual no sempre ha estat fàcil trobar un interlocutor a l'altra banda. Hem viscut, a vegades, una sensació de no saber quina finestreta calia tocar. La comunicació no sempre ha estat fàcil i no sempre hi ha hagut resposta.
Els sis mesos que venen ara, però, haurien de ser els de la materialització de moltes d'aquestes propostes, estem davant l'hora de la veritat per saber si la lleialtat a la qual apel·lava l'alcaldessa aquell 10 de desembre de 2015 no només no era una paraula buida sinó que era d'anada i tornada.
RAMON PIQUÉ és regidor de la CUP-PC