L'avinguda del Baixador i la 'Play Hability'

Susanna Casta

Publicat: el 6/jul/16
Opinió| Columnes

El passat dijous vaig assistir a una reunió que s'havia convocat des de l'EMD de Valldoreix per participar en el futur projecte de l'avinguda del Baixador. Hi vaig anar com a vocal de l'oposició però allí hi vaig veure molts veïns que viuen al mateix carrer o suficientment a prop per voler-se involucrar en el projecte. El concepte de la participació ciutadana està bé si és honest i part de l'acceptació de voler, no solament sentir, sinó també escoltar i entendre als veïns i saber aplicar criteris diferents dels teus i que surtin de la participació. Si no ho fas així, l'únic que pots provocar és frustració, però no passa res, perquè la decepció igual que el desengany o la desil·lusió són sentiments als quals els catalans estem molt habituats.

L'acte va ser com a mínim xocant i crec jo que ningú dels allí presents es va esperar l'escenari que ens vam trobar en entrar. Taules amb cartolines, peces de Lego, plastilina, cordes, boles i una infinitat de material per a fer treballs manuals que va provocar gestos de sorpresa i mitjos somriures. Em vaig quedar estupefacta quan vaig entrar i crec que els que venien darrere meu també, però és que jo no domino el tema ni tinc coneixements sobre com gestionar la participació ciutadana i per les cares, els altres tampoc estaven molt assabentats. Però no es pot rebutjar una idea nova només perquè no l'entenguis o perquè no t'agrada qui la projecta, un ha d'estar obert a aprendre en la vida... però amb cura, ja que si aprens estupideses, pot ser que li restis al teu cervell espai per absorbir coses interessants i útils.

Tornant a la reunió diré que la van moderar la Marta Martorell i un tècnic de la seva empresa en presència del president Josep Puig i dels veïns que van prestar la seva atenció amablement.

Es van tractar diversos aspectes, les necessitats més apressants dels veïns o com estaven urbanitzats els diferents sectors de l'Avinguda. Durant els últims mesos l'empresa de la senyora Martorell ha anat entrevistant-se amb tots els veïns (crec que són 14) per saber quines eren les seves preocupacions i com volien que fos el projecte de l'avinguda. Sobre la base d'aquestes entrevistes han sorgit una sèrie d'inquietuds importants com si seria una via ràpida o de connectivitat entre autopistes, ambdues descartades vehementment per la senyora Martorell. En termes positius els diferents veïns han anat expressant les seves aportacions respecte a el que els agradaria que es convertís el seu carrer. Suposo -no he tingut accés a l'informe- que com tots som bastant assenyats, les aportacions han estat lògiques, moderades i cíviques.

A grans trets, els veïns volen circulació lenta, espais públics per relacionar-se, voreres àmplies i que es pugui gaudir de l'espai públic sense cap limitació. L'única limitació és la que mana del respecte que ens hem de tenir uns dels altres i a les normes de la convivència.

Fins aquí res a dir, el dubte comença quan expresso que estem sobre dimensionant de nou la gestió i les expectatives del projecte si estem parlant del 'Play Hability' per un sol carrer.

El 'Play Hability', és un concepte, innovador i rabiosament actual, el projecte de ciutat que ara està de moda, i del qual m'han explicat, una de les característiques més importants és l'espai multiusos o donar pas a un tipus concret de professionals com els que treballen des de casa o els freelance. Per descomptat que té més característiques però totes em van sonar igual al tipus de ciutat que s'està treballant des de Sant Cugat, la famosa Smart City.

Espai multiusos, em sona, a què l'espai públic sigui utilitzat per a diverses actuacions? No és el que s'ha estat fent, quan les característiques de l'espai ho han permès, en els últims segles? No se'ls donava un ús diferent segons es requerís, a les diferents places o espais públics dels pobles?

Si he entès bé després que els veïns expressessin les seves incerteses, esperances i desitjos i aquests fossin recollits pels tècnics apropiats, en aquest cas la senyora Martorell, l'anàlisi posterior de tota aquesta informació ens dóna com a resultat una sola conclusió? Que els veïns volen un carrer on l'estructura urbana es basarà en el 'Play Hability', la mateixa classe de ciutat que es dóna a les grans capitals mundials? Aquesta ha estat la lectura?

Tota la posada en escena va estar molt bé i estic convençuda que part dels assistents a la reunió va gaudir d'una tarda entretinguda però crec que estem complicant el que la sensatesa dels veïns exigeix, un projecte d'acord amb el caràcter del poble i del municipi.

Sé que la urbanització d'aquest carrer és important no solament per als veïns sinó per a tot el poble, però no estarem sobreactuant?

No hem de perdre de vista que estem parlant del projecte d'urbanitzar un carrer, un carrer que està dins d'un poble que té un caràcter propi i una història molt particular. Un poble reivindicatiu per naturalesa - i si no que li preguntin al senyor Puig -, d'un poble en la qual la majoria dels seus conciutadans han dit una vegada i una altra que prefereixen seguir sent això, un poble. O no ens recordem de la centralitat?

Per això després d'escoltar atentament els beneficis d'encarar la gestió de la participació ciutadana cap a un concepte de ciutat tant nou i que s'està aplicant en algunes capitals del món, vaig arribar a la conclusió que m'estaven gastant una broma.

Entenguem-nos, el concepte no està malament i probablement en unes quantes dècades es podrà implementar a Sant Cugat com a model de ciutat, o no ho sé, pot ser que no tingui èxit mai i s'acabi perdent en les boires del temps. Però el que sí tinc clar aquí i ara, és que estem parlant d'una petita actuació (si la comparem amb els quilòmetres quadrats que té el total del municipi) en un municipi, Sant Cugat, que està apostant per la Smart City.

Ja he dit que el concepte pot ser innovador però hem d'entendre que estem dins d'un municipi i que hem d'apostar tots pel mateix tipus de ciutat, no podem anar nosaltres, els de Valldoreix, al nostre rotllo. No, mentre pertanyem al municipi de Sant Cugat i siguem una EMD.

A mi em sona incongruent i crec que ens estan venent fum. A més hauríem de valorar el cost que ha significat per la EMD contractar una empresa externa per gestionar la participació ciutadana, no tenim a l'EMD tècnics que puguin encarregar-se?

Això és una operació de màrqueting com la copa d'un pi de gran. I perquè? Doncs no ho sé, ni idea, els camins de l'administració són inescrutables així que millor asseure'ns a esperar a veure com és el resultat del futur de l'avinguda del Baixador.

SUSANNA CASTA és vocal de l'EMD de Valldoreix