Nacionalisme espanyol i independentisme català

Víctor Alexandre

Publicat: el 10/jun/16
Opinió| Columnes

Ara fa unes setmanes, a través d'una columna a Cugat.cat, el senyor Santiago Guillén, membre del Partit Socialista, expressava la seva opinió sobre nacionalisme i independentisme a propòsit del procés català, cosa que és absolutament normal i sobre la qual no hi ha res a dir. Una altra cosa és que hom hi estigui d'acord. Jo no estic d'acord, per exemple, en què els últims tres anys de la política catalana siguin un 'caos'. Un caos? Per què? Perquè hi ha una majoria independentista al Parlament? Perquè Catalunya ha dit prou a les agressions que rep per part de l'Estat espanyol en tots els ordres de la vida: econòmic, social, cultural, lingüístic, esportiu...? Que potser és un caos, que una nació vulgui ser lliure? Que potser és un caos, que una col·lectivitat vulgui decidir el seu futur polític a les urnes? Des d'un prisma hispanocèntric sembla que sí.

A mi, ves per on, el que em sembla caòtic és que un Estat com l'espanyol, que criminalitza la llibertat dels pobles, la llibertat d'expressió i la celebració de referèndums, gosi dir-se democràtic. I també em sembla caòtic que aquest mateix Estat, a més de burlar-se del Parlament de Catalunya, gosi emmordassar el poble català i perseguir els seus dirigents per haver posat les urnes al servei de la gent. Em sembla caòtic, antidemocràtic i dictatorial.

El senyor Guillén, però, parla també de nacionalisme i diu: 'És un procés que engega cap el 1900, tot coincidint amb la dissolució dels grups religiosos més conservadors; eren grups que havien tingut la religió com un refugi, una identitat. Els comportaments nacionalistes a Europa tindrien, doncs, un perfil molt semblant al religiós conservador. Les dues guerres europees del segle XX tenen molt de les guerres de religió històriques. D'altra banda, el moviment independentista a la nostra societat es posa en marxa amb la crisi econòmica i financera. Les persones afectades són de classe mitjana, plenament embarcades en el mite neoliberal, individualista. S'havien hipotecat, confiaven en el sistema com empresaris petits o mitjans, com emprenedors i autònoms. Rebutjaven la sanitat o l'educació públiques. Volien ser rics o ja creien que ho eren.'

Conec aquest discurs. És el discurs del nacionalisme espanyol d'esquerres segons el qual el creixement de l'independentisme a Catalunya no es deu a cap procés de maduresa, de sentit comú i de presa de consciència del poble català, sinó al fet que la part més gruixuda d'aquest poble seria una gent profundament egoista, individualista, sense consciència universal, que rebutja la sanitat i l'educació públiques i que 'volia ser rica o que ja ho era', i que ara, sentint-se desemparada arran de la crisi, cercaria refugi i una identitat en la independència. Res a veure, afegeix el senyor Guillén, amb els indignats del 15-M. Fantàstic, oi? Visca els judicis d'intencions! No hi ha res com satanitzar l'adversari per no haver d'afrontar una veritat inqüestionable, que és que Catalunya és una nació ancestral d'Europa i que Espanya no és ningú, absolutament ningú, per impedir la seva llibertat.

Coincideixo que hi ha un factor religiós en el nacionalisme, però no pas en el nacionalisme català, sinó en l'espanyol, tant de dretes com d'esquerres. Espanya no és una nació, és una religió. I el dogma més sagrat d'aquesta religió és la 'unidad de España'. Qui no s'hi sotmet, només pot ser un heretge, un foll, un egoista, un insolidari i, en definitiva, un enemic de la Veritat Absoluta. És la Veritat Absoluta de la qual són guardians el Partit Popular i el Partit Socialista. No hi ha res en aquest món que els uneixi més que això. Fins i tot el 15-M hi coincidia.

En el món hi ha dos nacionalismes: el nacionalisme expansiu i el nacionalisme defensiu. El primer és de dominació, el segon de supervivència. Aquest últim és el que tenen obligació d'exercir els pobles com Catalunya, que no volen desaparèixer sota el pes d'una nació que se'ls declara superior. Té gràcia que sigui precisament algú del Partit Socialista qui gosi titllar el gros de l'independentisme català com a gent rica, tenint en compte que es tracta d'un partit conegut popularment com 'l'esquerra pija', amb tantíssimes i nominals afinitats amb el Foro Babel, aquell artefacte nacionalista espanyol creat per paladins de l'autoodi català.

Jo, senyor Guillén, no vendré mai la meva llibertat a canvi de riqueses. No ho he fet fins ara i no ho faré mai. I com jo, milers i milers de catalans. No cerquem refugi en cap identitat perquè ja la tenim: som catalans de la mateixa manera que altres són italians, espanyols o alemanys. I és precisament perquè no som inferiors a ells, que volem tenir els mateixos drets que tenen els seus estats. Ni un dret més, ni un dret menys. És ben senzill. No volem la independència per ser rics, volem la independència per ser lliures.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat