Camp de ginesteres

Blai Blanquer

Publicat: el 29/mai/16
Opinió| Columnes

Quan era petit sentia que la mare recitava: 'La grogor de la ginesta, quina enyorança que fa! Catalunya pàtria nostra, bé tardes prou d’arribar'. I jo pensava en les sortides al camp i en les estores de flors. Però encara no sabia que aquest vers era el començament d’un poema de Ventura Gasol, un dels molts poetes que van cantar la ginesta florida i en van fer emblema d’aquesta terra nostra que des del segle XV, engalanava amb flors de ginesta la concorregudíssima processó de Corpus.

D’uns anys ençà, la flaire i la grogor de la ginesta, abans tan familiars, han perdut presència. Entremig dels edificis singulars, majestàtics, durs i envidriats, costa de veure ginesteres. És el preu del progrés tècnic i de les exigències de l’economia. Potser no ens ha de saber greu: la lírica no té perquè dependre tant de la botànica. De totes maneres, anem en compte en perdre els referents. El famós economista anglès John M. Keynes confessà: 'Espero que no sigui llunyà el dia en el qual l'economia ocupi el lloc que li correspon a l'última fila, mentre que en l'arena dels sentiments i de les idees els protagonistes siguin els nostres problemes reals: els problemes de la vida, de les relacions humanes, de la conducta, de la religió'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià