Inicia sessió 
Registra't
En l'audiència pública del ple del mes de març, Arran va presentar les tres plaques com una forma de protesta per la presència de noms franquistes als carrers de la ciutat. La resposta de l'alcaldessa va ser sancionadora, ja que segons l'ordenança s'havia atacat el mobiliari urbà, la qual cosa no ha fet incidència en la gent d'Arran que segueixen qüestionant el nomenclàtor actual i tenen intenció de seguir enretirant noms previs a la protodemocràcia d'avui en dia.
Una primera (i sorprenent) resposta a l'acte d'Arran va aparèixer a la secció d'opinió del 'Tot Sant Cugat' de la mà de Jordi Casas, històric del PSUC i ICV a Sant Cugat, que ha fet campanya per CSQEP, reconegut per un discurs inconformista. En la seva opinió, l'acte manca de rigor històric, ponderació dels moments de la vida dels personatges i seriositat. Destaca per exemple com la catalanitat de Pau Muñoz en va fer un personatge complicat pel règim fins el punt que només va poder ser alcalde durant dos anys (1947-49), i com la figura de Josep Barnils va fer de Sant Cugat un lloc pròsper. No s'hi esmenta gaire que Muñoz va tornar a l'Ajuntament l'any 51 com a regidor, tot i que segons el seu fill s'al·lega que va prendre el càrrec sota amenaça de presó, ni que Barnils va plegar just a la mort de Franco. També Casas esbossa una mena de referència al que podria suposar una actitud d'esborrar la història de la vila canviant els noms d'Alfonso Sala (militar franquista) pel de Lluís Companys, segons Casas un 'màrtir', i Pere San (cacic local assassinat per milicians anarquistes) pel de Sant Pere, segons Casas un reconegut progressista, però que és part del nom que rebia la parròquia originàriament nucli de la vila de Sant Cugat, just on hi hauria hagut l'església de Sant Pere d'Octavià. Precisament una moció presentada per ICV reclamava complir el compromís del ple d'enretirar tota la simbologia del règim feixista tot complint la Llei de Memòria històrica, en referència a plaques i indicadors urbans previs a la transició que encara són als murs de la ciutat. Com ara els noms de col·laboradors del règim.
Em crida l'atenció sobretot la figura de l'alcalde que va fer prosperar Sant Cugat durant el seu mandat de 15 anys. Responsable del fre de la industrialització i de l'arribada de Catalana Occident a la ciutat, entre d'altres, Josep Barnils arriba a la vila el 1958 des de Guinea Equatorial ben carregat de duros després d'haver muntat durant anys un negoci de construcció a la colònia espanyola, on hi era des dels anys 30. En marxa just quan comença la descolonització, curiosament. En altres casos s'ha entès que la marxa del capital de la colònia es deu al fet que el seu negoci depenia de l'estatus polític de la zona.
En el següent ple, i també en audiència pública, el ciutadà Pere Marín surt en defensa de l'alcalde Barnils indicant que era una gran persona amb qui gaudia d'una molt bona amistat, de qui no se n'hauria de dubtar de l'honor i bonhomia després de la seva gran obra. Aportació imprescindible provinent d'un senyor antigament president de la Unió Santcugatenca acusat per la seva pròpia entitat d'estafa.
Una membre d'Arran, en nom del col·lectiu, respon a Jordi Casas al mateix mitjà que el motiu de la retirada de les plaques i del rebuig a aquests noms respon exactament a que aquests personatges van ser alcaldes durant l'època franquista, i que per tant, seguint l'axioma inicial, serien col·laboradors del règim feixista del general Franco. A més, es fa esment de la qualitat prèvia a alcalde de la qual en va gaudir Barnils a Guinea: la d'explotador de treballadors.
En resposta a aquest darrer article, Sergi Barnils, fill de Josep Barnils, va creure convenient sortir a defensar la memòria del seu pare al·legant que l'alcalde de Sant Cugat entre 1960 i 1975 era la figura d'un emprenedor, gran persona responsable de la construcció d'un hospital i un aeroport a Guinea, preocupat pel seu entorn i pare exemplar. Un personatge necessari que aniria molt bé tenir en temps actuals. 'A Catalunya, i ara més que mai, es necessita gent que edifiqui, no que destrueixi. Gent feinera i amb una alta visió de país'!
He sentit curiositat per Sergi Barnils. És artista, molt reconegut a Sant Cugat i a fora. És un home amb preocupació intel·lectual i política. Va anar a les llistes de VOX-PFyV per Sant Cugat a les passades municipals. El partit d'Abascal, un franquista reconegut.
En solidaritat amb el seu amic Sergi, Maria Rosa Juanola i Musella surt també a la defensa de l'alcalde Barnils indicant que era una gran persona molt amiga del seu pare, fet que segons ella mateixa va ser cabdal per l'elecció de Josep com a alcalde. Maria Rosa Juanola i Musella és filla de Lluís Juanola, cap local de Falange Española Tradicionalista a Sant Cugat i primer tinent d'alcalde el 1940, i qui el 1960 va proposar Barnils com a alcalde, per la seva trajectòria a la ciutat i la bona capacitat d'aquest per gestionar una empresa. Dos anys després de tornar de Guinea Equatorial on no va poder continuar el seu negoci.
Se'm faria estrany no reconèixer la figura de Josep Barnils com la d'un membre més de l'enorme entramat de l'estat franquista tenint en compte que va ser nomenat per franquistes per dur una institució franquista enmig d'una dictadura franquista. Dir que no se'l pot considerar un 'afecto al régimen' simplement perquè no era un militar feixista que signava ordres d'afusellament és difamar. Difamar sobre la memòria de l'antifranquisme, la derrota de la guerra civil i els morts del mateix feixisme franquista, causant de la destrucció més gran en aquest país, de la sublimació del caciquisme i de l'esbudellament del territori. És propi, però, de la cultura de la falsa transició. La transició entre una dictadura que mor al llit i la democràcia amb franquistes morint al llit, tranquils, amb una constitució emparant-los.
Cal foragitar el franquisme de la memòria? No. Però sí de l'honor de ser recordats a llocs reservats per noms que s'ho valen. Des del monument més vergonyant enmig d'un riu a la placa més inofensiva d'un carrer poc transitat.
NACHO FERRER és codirector de 'NiTrad' de Cugat.cat, casteller, ballador de Mediterrània i bastoners quan pot, exjugador del PHC Sant Cugat, temerari quan el deixen i precari com qualsevol altre
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.