A un quart i mig de la tarifació social

Ramon Gutiérrez

Publicat: el 6/mai/16
Opinió| Columnes

S'esforcen a repetir-ho però a Sant Cugat no tenim una tarifació social completa ni una tarifació social que compleixi amb el seu principal objectiu: evitar que la gent marxi d'aquesta ciutat perquè no es pot permetre viure-hi. Per demostrar-ho, analitzaré, part per part, com es detallava la proposta de tarifació social a Sant Cugat quan es va aprovar al ple en dues ocasions, al 2013 i al 2015.

1.- Vam aprovar implementar la tarifació social en tots els serveis municipals, incloent els serveis d'educació, cultura, esports, lleure, serveis socials, etc. Doncs de moment comencem només pels preus relacionats amb el Patronat d'Educació. Puc reconèixer que per algun lloc s'havia de començar i que fer-ho tot de cop és complex. En aquest aquest punt, hi estem d'acord.

2.- Vam aprovar que es faria en base a una diagnosi de la situació actual del municipi. Doncs s'ha començat a cegues. L'equip de govern es compromet a revisar-la en 6 mesos, però hem aprovat uns preus públics i uns descomptes calculats no a partir d'un estudi sobre la renda disponible de les unitats familiars, la situació patrimonial, l'afectació de l'atur al municipi, el nombre d'unitats familiars que no tenen cap renda ni subsidi, la utilització dels serveis municipals que hi ha actualment, si hi ha hagut baixes en els darrers anys, si aquestes han estat motivades per raons econòmiques, etc. Res.

3.- S'havia de consensuar en una comissió tècnica i política. La implementació de la tarifació social és un procés que ha de tenir una base tècnica molt important. Però la proposta aprovada s'ha fet de pressa i corrents entre l'equip de govern i el partit amb el qual van signar l'acord d'estabilitat pressupostaria. No hi ha hagut consens de tots els partits, que vam conèixer la proposta una setmana abans de la seva votació al ple, i no sabem si s'ha comptat amb la participació dels tècnics que l'han d'aplicar o dels experts -no polítics- en aquestes qüestions.

4.- Com s'han establert els preus. Com que no coneixem la situació de renda de les famílies santcugatenques, s'ha mirat la tarifació social d'altres municipis que ja l'han implantat i s'ha fet una aproximació, a cegues també. Tothom sap que els problemes d'una família mileurista són diferents si aquesta família viu a Sant Feliu de Llobregat o a Sant Cugat del Vallès.

5.- A Sant Cugat s'han modificat els trams que estableixen els descomptes. En lloc de pujar el tram d'ingressos més alt -per això que la tarifació social hauria de permetre que deixéssim d'expulsar gent de Sant Cugat per ser una ciutat massa cara- no ho fem i multipliquem el número de trams passant de 6 a 12. És a dir, ens limitem a dividir cada tram per la meitat. Doncs molt bé...

6.- Les famílies nombrosíssimes. Com que la mitjana de fills a Sant Cugat és més alta que a la resta de llocs (3,5 fills per família en lloc de 2,5) en comptes de preveure unitats familiars de fins a 6 membres, a Sant Cugat tarifem fins a 10 membres per unitat familiar! Fins a 10! Cal reconèixer que el que tenim és millor que el que teníem fins ara, que era res, i que hem començat un mecanisme de justícia que fins ara no teníem i és per això des d'ICV-EUiA no hi vam votar en contra. Però que no ens facin creure que això que hem aprovat és una tarifació social completa... Tal com nosaltres l'entenem ens hem quedat a un quart... i mig!

RAMON GUTIÉRREZ és regidor d'ICV-EUiA