De què estem parlant quan parlem de prostitutes

Roser Casamitjana

Publicat: el 8/abr/16
Opinió| Columnes

Fa uns dies s'ha aixecat una gran polseguera arran de la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de protegir els drets de les prostitutes. Deixant de banda les possibles intencions que hi pugui haver darrere del debat, creiem que cal aclarir algunes coses per no confondre la gimnàstica amb la magnèsia.

En primer lloc, els ajuntaments no poden regular, ni legalitzar, ni abolir la prostitució. Però si tenen la capacitat de vetllar perquè les dones que l'exerceixen ho facin en les millors condicions de seguretat i d’higiene. No cal dir que les dones que tenen aquest 'ofici' són ciutadanes com les altres i han de poder gaudir dels drets i les prestacions que tota persona, i més en situació de vulnerabilitat com és majoritàriament el cas, necessita. Cal trencar amb l’estigmatització i reconèixer les treballadores sexuals com a persones amb autonomia per decidir sobre les seves vides.

Personalment, si sabés que prohibint la prostitució acabaria amb ella, potser també ho faria i ja posats segur que prohibiria també el patriarcat. Però és que l'ordenança del 'civisme' de l'Ajuntament de Barcelona no va acabar amb la prostitució. El que sí que va aconseguir és més estigmatització contra les prostitutes perquè el pes punitiu se l'emportaven elles. Per altra banda, l'any 1999, Suècia va fer una llei que intentava acabar amb la pràctica masculina de comprar serveis sexuals; és a dir, volia atacar aquesta vegada la demanda i no l'oferta, però tampoc no se'n van sortir. Amb els anys s'ha demostrat que Suècia no només no ha acabat amb la prostitució sinó que ha augmentat el nombre de denúncies d'agressions sexuals de les dones prostitutes, que per por a la persecució policial realitzen els acords amb els clients en menys temps i menys garanties. És per això que penso que moltes vegades parlar de prohibir és una manera simplista de dir això no m'agrada i miro cap a un altre costat.

Les prostitutes tenen demandes i se les ha d'escoltar i vetllar perquè tinguin drets. No s'hi val a mirar-nos-les per sobre ni infantilitzar-les com si elles no sabessin el que necessiten. I al mateix temps, cal procurar alternatives sociolaborals dignes per aquelles persones que desitgin abandonar l’activitat. En el que tots i totes estem d’acord és en eradicar de les nostres ciutats i pobles el tràfic de dones, nenes i nens amb fins d’explotació sexual. Aquesta situació és un delicte que comporta la més greu vulneració dels drets humans, i cal diferenciar-la de la prostitució voluntària, que s’exerceix sense cap amenaça ni coacció i a la qual s'arriba per diferents motius, com van explicar tres prostitutes fa pocs dies en un programa del Canal 33. Voler confondre els termes és fer trampa.

Per últim, voldria apuntar que a moltes ens pot semblar estrany el fet de 'vendre el cos', però potser cal pensar amb la quantitat de persones que venen altres coses, des de la intel·ligència, la voluntat o la dignitat i que en cap cas se'ls criminalitza.

ROSER CASAMITJANA és portaveu municipal d'ICV-EUiA