Prosperar amb o sense creixement

Joan Puigdomènech

Publicat: el 14/mar/16
Opinió| Columnes

Tenir una vida pròspera ho identifiquem amb poder cobrir dignament les nostres necessitats vitals, tenir projectes de vida interessants i disposar de relacions plaents amb l'entorn (siguin afectives, culturals o epicúries).

La recerca de la prosperitat ha provocat fluxos de persones a la nostra història. Fins a la meitat del segle XX es comptabilitza que 12 milions d'anglesos, cinc milions d'alemanys, quatre milions d'irlandesos, dos milions d'italians, dos milions de russos i també una bona quantitat de catalans van deixar Europa tot buscant a desgrat la prosperitat lluny, fora del seu lloc natural.

Avui veiem com 'refugiats' i 'immigrants econòmics' fan el trajecte en sentit invers. En un primer moment un moviment 'empàtic' general provoca a casa nostra un sentiment majoritari de solidaritat amb qui busca la prosperitat. Però, ai las!, com un cuc persistent comencen a progressar alguns moviments que alimenten la sospita de que 'ves a saber si la seva prosperitat disminuirà el meu benestar'.

I el polític temorós sucumbeix. Canvia d'objectiu: Ahir era 'assegurar la prosperitat de tots' i avui s'ha convertit en el 'resistir a qualsevol preu el nivell de benestar dels meus'.

Com retornar al camí de la prosperitat?

Hi ha qui creu que la prosperitat s'assegura amb el motor del creixement continu. Altres creiem que el creixement continu acabarà dificultant la prosperitat i que més valdria, a dia d'avui, introduir una moderació a aquest motor desbocat.

Prosperar ha de seguir sent l'objectiu

JOAN PUIGDOMÈNECH és regidor de Convergència