La meva carta als Reis

Roser Casamitjana

Publicat: el 8/gen/16
Opinió| Columnes

A l'inici del nou any, alguns mitjans de comunicació demanaven quins eren els desitjos per al 2016 que just comença. Tothom hi va dir la seva i la veritat és que n'hi havia per a tots els gustos: més igualtat, més prosperitat, menys pobresa, més cultura, més participació i més moltes altres coses. Però el que ningú no ens va demanar és que féssim un balanç o un repàs de com havia anat l'any que acabem de deixar. I això és el que he fet entre nadala i nadala i sense voler ser exhaustiva. I m'ha vingut a la memòria aquell acudit, ja una mica vell, del matrimoni en el que el marit es vanta de prendre les decisions importants, com ara si cal o no envair l'Iraq, si signem o no el TTIP, si mantenim les sancions a Rússia i coses per l'estil, mentre que la muller s'entén que pren les decisions intranscendents i de poc calat com ara si volem o no tenir fills, si canviem el pis, a quina escola portarem les nenes, etc.

I això m’ha vingut al cap tot pensant que en el nostre consistori els grups de l’oposició ens afanyem a presentar mocions tot defensant-les a tort i a dret, fent propostes d’allò més variades sobre els problemes locals o generals, tot sabent que moltes d’elles, tot i ser aprovades per majoria o per unanimitat, quedaran en un calaix i mai sabrem si han tingut alguna aplicació o no. I, mentrestant, ens assabentem per mitjans diversos, no pas reglamentaris, que can Quitèria serà el museu Grau Garriga, que la Bohèmia per tancar abans del que li tocava l’indemnitzem amb 50.000 euros. No cal dir que en cap cas l’oposició n’ha tingut coneixement previ i detallat, o una explicació del perquè de cada cosa. També recentment ens hem assabentat que el nostre govern expropiarà Cal Castillo per fer-hi una granja escola i aquesta proposta en cap moment ha estat discutida ni consensuada. Potser ho serà més tard o potser no però en qualsevol cas ja serà tard. I la queixa no té res a veure en si podem o no estar d’acord amb les propostes, sinó amb la forma de fer-les. Som conscients de qui mana i el que pot fer l’oposició, però cal recordar que tota l’oposició representem 21.467 vots dels nostres veïns i veïnes i encara que només sigui per respectar l’aritmètica, caldria tenir-ho en compte.

Així que la meva carta als Reis d’Orient és que ens donin a tots i totes un altre tarannà per l’any vinent, que segur que ens serà de gran utilitat.

ROSER CASAMITJANA és la portaveu d'ICV-EUiA