Drets humans sí, drets socials també

Roser Casamitjana

Publicat: el 18/des/15
Opinió| Columnes

El 10 de desembre vam celebrar el Dia dels Drets Humans tot recordant la seva declaració per la ONU el mateix dia de l'any 1948. A Sant Cugat el vam compartir amb el nostre Síndic de Greuges i amb l'adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya, en Jaume Saura. La xerrada va ser, al meu entendre, d'allò més interesant en proposar una reflexió sobre què volem dir quan parlem de Drets Humans. Queda clar que entenem que són aquells inherents de tot esser humà pel fet de ser-ho i fan referència als principis de dignitat, llibertat i igualtat de totes les persones, independentment del sexe, religió, idioma, posició social, raça, color, etc.

Més enllà d’aquest concepte va quedar clar que es consideren diferents tipus de drets: els civils i polítics, que són drets inviolables, no negociables, obligatoris, que transcendeixen les fronteres i abasten coses tan bàsiques com el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat o a no ser torturat. Tot i ser tan aparentment elementals, no cal dir que no tothom els entén de la mateixa manera amb l’excusa, moltes vegades, de les diferències culturals o de costums.

Altres són els drets econòmics, socials i culturals destinats a assegurar el màxim benestar de les persones. Entre aquests tenim el dret a l’habitatge, al treball, al salari digne, a la salut i a l’educació. I aquí ja toquem l'os, i no ens cal mirar gaire lluny per veure com estan de malmesos molts d’ells. Sense anar més lluny, Espanya ha estat severament amonestada pel Comitè Europeu de Drets Socials per diversos incompliments: vulneració del dret a l’habitatge, la negació de prestació sanitària als estrangers en situació 'irregular', i la insuficiència de moltes prestacions socials especialment en cas de malaltia i d’atur.

I, finalment, tenim els drets de tercera generació o 'dels pobles' i aquí també l'Estat espanyol patina de forma alarmant, doncs inclouen el dret a l’autodeterminació, a la identitat nacional i cultural, a la justícia internacional, a la cura del medi ambient i a la conservació del patrimoni entre altres.

Sembla evident que després de 67 anys hem de continuar mantenint el 10 de desembre per recordar-nos que queda molta feina per fer a casa nostra, com ja recordava un company no fa gaire en aquest mateix espai.

ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA