Només tenim un planeta i no hi ha pla B

Roser Casamitjana

Publicat: el 4/des/15
Opinió| Columnes

Aquests dies se celebra a Paris la Cimera Mundial pel Canvi Climàtic, COP21. Pot semblar que parlar d'això sigui com 'el dia de la marmota', és a dir, una vegada més tornem a fer previsions i ens posem objectius que després no es compleixen. I mentrestant la temperatura ja ha pujat un grau en els anys de l'era industrial i ho farà encara més abans que acabi el segle.

Aquests canvis ambientals tenen moltes més conseqüències de les que ens pensem. Una d'elles és la pèrdua de la biodiversitat i l'empobriment dels ecosistemes, com han detectat nombrosos estudis científics tant en fauna com en flora. Una altra és que tindrem uns estius més càlids i secs amb una reducció d'aigua important que provocarà canvis en els paisatges i en la vegetació. L'increment de la temperatura fa també que els arbres 's'assequin', de manera que es tornen més vulnerables als fongs i als insectes i a la vegada s'afavoreix l'expansió de les espècies exòtiques que acaben moltes vegades essent invasores.

Certament, els acords de Kyoto de fa gairebé 20 anys van representar una fita important en la limitació d'emissions contaminants, en marcar acords pels sectors econòmics implicats i en dictar unes quotes pels diferents països que calia complir, cosa que semblava relativament fàcil durant la crisi: menys activitat industrial, menys vehicles circulant, menys contaminació..., però si la cosa canvia i aconseguim sortir de la crisi, és molt probable que tot es quedi en no res.

Quines són ara les fites que es volen assolir? Doncs evitar un increment de la temperatura superior al 2°C, que el 2015 hi hagi un 100% d'energies renovables i disminuir en un 40% les emissions de gasos d'efecte hivernacle pel 2013, entre d'altres.

Pot semblar tot molt llunyà, però cal recordar que a Catalunya el transport és responsable del 40% de les emissions de gasos, al qual contribueixen de forma decisiva els embussos. I aquest problema ens toca ben de prop. A Sant Cugat ens queixem de la dificultat de circular i d'aparcar, però sabem que moltes famílies tenen més d'un vehicle, i que un percentatge molt elevat de la ciutadania utilitza el transport privat per bellugar-se. Sabem també que el transport públic no arriba a tot arreu ni amb la suficient agilitat, de manera que ens cal molta feina i molta pedagogia per assolir la meta proposada i no n'hi ha prou en formar part de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

I si bé la mobilitat és important en la generació de gasos d'efecte hivernacle, ho és també el tipus d'energia que consumim. Per això ens cal generar energia neta i en aquest cas no sembla que les últimes decisions del govern espanyol vagin en aquesta línia, com ho demostra el seu famós decret 900/2015 que castiga l'autoproducció d'energia i està fet a mida per protegir els interessos de les grans empreses elèctriques.

I pel que fa a la influència de l'escalfament global sobre les persones, es va fer palesa quan l'onada de calor registrada a Catalunya el 2003 va provocar un increment d'un 53% de la mortalitat. I està ben demostrat que el fet de respirar aire de mala qualitat augmenta el risc de patir asma, redueix la mida dels fetus i compromet el desenvolupament cognitiu, entre molts altres efectes. Tampoc deixen de créixer les al·lèrgies, entre un 1 i un 2% a l'any, fruit sobretot de l'acumulació de pol·len. I, finalment, l'escalfament global del planeta propicia l'aparició d'insectes invasors, més propis de països tropicals, de manera que veurem augmentar les malalties d'aquestes regions, com el dengue o la febre groga. Així doncs, prevenir els problemes de salut pot ser una raó de pes, entre d'altres, perquè ens impliquem totes i tots en evitar el canvi climàtic.

ROSER CASAMITJANA és portaveu del grup d'ICV-EUiA