A més de vives ens volem dignes

Roser Casamitjana

Publicat: el 20/nov/15
Opinió| Columnes

Fa dues setmanes hi va haver una gran manifestació a Madrid per reclamar un Pacte d'Estat contra la Violència Masclista, entenent la violència masclista en la seva forma més barroera: el maltractament físic i l'assassinat. I no cal dir que aquest tipus de violència ni la podem ni la volem permetre sota cap concepte. Però avui parlarem d'unes altres violències que potser no maten però anorreen les dones.

Des de l’any 2006 una directiva comunitària obliga a la igualtat salarial entre homes i dones que fan la mateixa feina. Però la desregularització, la descomposició de molts salaris en parts fixes i variables, els complements, els incentius i altres formes de pagament, fan que es faciliti i es multipliqui la discriminació. Aquesta rebaixa no només fa que les dones cobrin menys diners que els homes per la mateixa feina, sinó que té una influència molt important en les pensions de jubilació que cobren finalment uns i altres i que poden ser un 40% més baixes per elles.

A Espanya les dones cobren de mitjana un 19,6% menys que els homes per la mateixa feina però, a més, ocupen en general llocs de menys capacitació. A la UE el 60% de persones llicenciades són dones, especialment en les àrees de justícia, sanitat i educació, però en cap elles ocupen els llocs de direcció. Què cal fer doncs perquè les dones puguin ocupar el lloc que els correspon d’acord amb la seva capacitació i se’ls pagui d’acord als mèrits i a la vàlua? Potser caldrà passar de la recomanació i la voluntarietat a l’obligació pura i dura.

I aquest desgavell passa a les millors famílies: si ens fixem en les gran corporacions, aquelles que cotitzen a l’IBEX, veurem com al nostre país només hi trobem un 15% de dones en els llocs directius i fins i tot en els països més avançats no superen el 40%.

Així doncs, queda clar que les dones patim una discriminació important en la nostra societat i en la violència masclista suposa només la punta de iceberg d’una violència estructural contra les dones. L’any 2014 hi va haver 26.742 denúncies per maltractaments i 1.161 per violacions. I des de l’any 1995 han estat assassinades 1.378 dones, 70 en el darrer any i 37 només a l’estiu del 2015 a mans de les parelles, ex parelles, pares o altres. No està gens malament!

Les violències que viuen les dones en els diferent àmbits tenen lloc en una societat que tolera la desigualtat, que afavoreix el estereotips, els mites i els clixés, alimenta la desvaloració de la dona i la falta de respecte a les seves decisions. I aquesta mentalitat no es canvia en quatre dies. No només volem seguir vives, sinó que volem viure amb dignitat, sense haver d’anar amb el cap cot, sense haver de demostrar la nostra vàlua en cada cosa que fem i sense haver d’aguantar les impertinències i el menyspreu dels que, no se sap massa bé perquè, es consideren els amos de la creació.

ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA