Obedients i lliures

Blai Blanquer

Publicat: el 15/nov/15
Opinió| Columnes

El teòleg Dietrich Bonhoeffer, un home lliure que els nazis van matar als 44 anys, ens ofereix una sentència que mereix ser meditada i practicada no només en l'àmbit religiós, sinó també en el polític i social. Diu així: 'Obediència sense llibertat és esclavatge. Llibertat sense obediència és arbitrarietat'.

L'obediència autèntica ha de brollar d'una opció lliure per dolorosa que sigui. El contrari és esclavitud. El que ha triat lliurement un camí, cal que tingui el coratge de seguir-lo totalment i radical, sempre en coherència amb l'opció inicial de la seva consciència. La segona part de la sentència de Bonhoeffer és òbvia: una suposada llibertat que no admetés límits, que ignorés el respecte als altres i als seus valors, seria senzillament arbitrarietat i anarquia. A vegades es protesta contra algunes prohibicions o normes no per salvaguardar els sagrats drets de la llibertat, sinó per poder satisfer sense límit les pròpies cobejances. No hi ha cap cultura en el món en la qual tot sigui permès. L'equilibri entre les dues afirmacions de Bonhoeffer és delicat: esclavatge i llibertat sempre estan a l'aguait. L'home madur sap que malgrat tot, obediència i llibertat han de coexistir per a una veritable harmonia social.

Blai Blanquer és rector de la parròquia de Sant Pere