Impostos, taxes i preus públics més justos

Ferran Villaseñor

Publicat: el 5/nov/15
Opinió| Columnes

A grans trets la redistribució de la riquesa es fa a través d'impostos sobre la renda i l'accés a serveis. Segurament si parlem d'aquest concepte lligant-lo a un estat, tindríem molt clar que rebre o pagar en fer la declaració de la renda, o tenir uns serveis públics educatius, sanitaris o socials són mecanismes clars de redistribució.

I a un ajuntament, què? Si ja es fa la declaració de la renda, per què els impostos, les taxes municipals o els preus públics han de tenir una vessant social lligada als ingressos i el patrimoni?

A àmbit local, cap dels representants polítics no som neutres en les nostres accions. Quan proposem un equipament en un barri, estem distribuint renda i quan sol·licitem que millorin les instal·lacions de piscina municipal, també. Quan creiem que cal un pla de millora del barri del Monestir o el pla d'asfaltat de la Floresta estem parlant de diners públics i una tria territorial. Quan parlem de disminuir el grau de desigualtat de rendes de la nostra ciutat, estem orientant, també, a un suport a aquelles rendes més baixes per tal que no marxin o es desenvolupin adequadament i, bàsicament, per justícia social. Quan considerem que calen bonificacions (establertes per llei) per a famílies nombroses estem reconeixent una major grau de gestió familiar, però quan establim, també, criteri de renda i cadastre estem actuant sobre un concepte redistributiu.

Al final anem aquí, ho deixem tal com està o no. Actualment el que paguem per taxes (com la de clavegueram o altres), preus públics (com les escoles bressol) o impostos (com l'IBI) té una vessant redistributiva però creiem que encara podem fer més.

L'IRSC és l'indicador de renda de suficiència de Catalunya. Un indicador que analitza una situació de desenvolupament vital i que permet establir criteris a partir dels quals marcar topalls a bonificacions o subvencions. Considerem que els nostres impostos (amb les seves dificultats de bonificació però amb aplicació de subvencions anàlogues) han de tenir descomptes a aquelles rendes i cadastres més baixos.

Què és la tarifació social lligada a preus públics)? Ras i curt, pagar el servei segons el nivell de renda de l'usuari (o els pares i mares). Això és impossible? No, a Terrassa fa molts anys que es fa i també s'ha començat a implementar a l'escola de música. Cal que les escoles bressol, art i lleure tinguin en el proper curs aquesta metodologia progressiva de pagament.

El mateix amb taxes com la de clavegueram. Si bé existeixen bonificacions lligades al consum d'aigua, considerem que ha de ser la renda, també, la que discrimini i bonifiqui.

Com sabeu a Sant Cugat paguem molt IBI, de fet ha pujat el 360% des de 1990 i un 200% per sobre de l'IPC. De fet des de 2004 ha pujat un 2,6 % per sobre de l'IPC. Per tant la baixada del 2,2% està bé però, home, simplement és corregir els desviaments de 2004.

La solució per sobre l'IBI és una revisió cadastral que doti de justícia els valors actuals.

Parlem-ne.

FERRNA VILLASEÑOR és regidor d'ERC-MES