Honrats i fariseus

Blai Blanquer

Publicat: el 1/nov/15
Opinió| Columnes

El que segueix un líder tan poc convencional com Jesús no s'instal·la en la seguretat. L'embranzida de la fe l'empeny a viure la seva tensa recerca. Jesús compleix i omple de sentit tots els manaments i mostra el disseny del Creador perquè configuri la conducta humana. Però sense contradir-se, quan actua no simplifica la realitat.

Té perfectament assumit que és complexa. Així, quan topa amb Bartimeu no es limita a dir 'Ets cec' sinó: 'Què vols que et faci?'. No avergonyeix l'adultera que li voler fer condemnar, sinó que li diu 'No et condemno'. Al publicà no li diu botifler, sinó: 'Vine amb mi'.

No s'allunya de Zaqueu el corrupte: el fa baixar de l'arbre i el convida a casa seva. Al company de la creu no el tracta de lladre sinó que li diu 'Avui seràs amb mi'. Toca els leprosos amb la mà i els encomana la salut. A l'hisendat li diu: 'Ven el que tens i dóna-ho als pobres'.

No menysprea la dona del bàlsam i la defensa dels murmuradors: 'Deixeu-la fer. Estima molt perquè se li ha perdonat molt'. Així que si Jesús mai no dóna ningú per perdut i recrea el que havia creat, per seguir-lo honradament hem de fer el que ell fa. La seva tendresa ha de ser l'estil de l'Església. Per a fiscals de la vida, ja hi ha els fariseus.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià