El mar és avorrit

Blai Blanquer

Publicat: el 11/oct/15
Opinió| Columnes

Els que no han vist mai el mar, pensen que és avorrit i monòton, tot i que no hi ha res més variat i que atresori més sorpreses que l'oceà. Una cosa semblant passa amb el coneixement de Déu. El que s'hi apropa sense pretendre abastar l'absolut va de sorpresa en sorpresa.

'En Dios se descubren nuevos mares cuanto más se navega' (Fray Luís de León). Però l'estadística indica que avui també són multitud els que dogmatitzen que 'el mar és avorrit' i amb els sentits estregats no troben res atractiu o pitjor encara: creuen que res no té sentit. 'A la major part dels homes els falta justícia i amor, però sobretot van faltats de 'significat'. Els manca el significat del treball, del temps lliure, de la sexualitat. Aquests són els problemes amb els que avui hem de bregar' (Paul Ricoeur).

Segurament aquesta asfíxia cultural és el que incita alguns adults a una saludable rebel·lia. 'A mi mai no m'han parlat de Déu seriosament' i 'Ens fan creure que som lliures i veiem que ens han manipulat'. Aquests retrets són grans reptes que els cristians no podem resoldre amb dialèctica. Només el testimoni d'una vida coherent amb l'Evangeli de Jesús pot retirar el vel d'incoherències i prejudicis que encobreix les grans sorpreses de la fe.

BLAI BLANQUER és rector de la parroquia de Sant Pere d'Octavià