Il·lusionats però no cecs

Roser Casamitjana

Publicat: el 2/oct/15
Opinió| Columnes

També podríem titular aquesta columna com que cal posar cada cosa al seu lloc. I ho diem després que, afortunadament, ja han passat les eleccions i queda clar qui les ha guanyat. Ara toca allò tan prosaic de formar govern, nomenar un president i gestionar el dia a dia de casa nostra i no sembla que cap de les dues coses sigui fàcil en aquests moments.

Si mirem com ha anat tot plegat pot semblar una mica esotèric: unes llistes complexes, amb noms diversos i de vegades confusos i que, en alguns casos, no sabies qui anava al davant ni qui era el qui manava. Però potser el més curiós de tot ha esta aquesta amnèsia que s'ha fet del passat, talment com si s'hagués començat de zero i res hagués existit abans del 27S. Alguns es van negar a parlar de les retallades i de les moltes misèries que ha patit i pateix Catalunya, però vet aquí que fa pocs dies Artur Mas va reconèixer que sí que s'havien fet retallades, però s'havien fet, totes sense excepció, per culpa de Madrid. Sempre està bé trobar un dolent exterior, de fora de la tribu, però a hores d'ara tot se sap i la majoria de les coses queden escrites o gravades, per mala sort de molts.

Des del 2010 el govern de Catalunya és el primer en aplicar les retallades en despesa social, mostrant-se com un gran alumne de les polítiques d'austeritat, la qual cosa va donar lloc a 'marees' i vagues en tots els sectors afectats. Malgrat alguns ajustos en els últims anys, seguim amb una taxa d'atur de gairebé el 20%, percentatge que ja és superat pel risc de pobresa. I la despesa del 2014 en sanitat, educació, cooperació al desenvolupament i PIB esta per sota de la que teníem al 2010. Mentre que la taxa de pobresa, la pobresa infantil, la taxa d'atur, la renda mitjana i les llars que reben prestacions socials del 2014, estan força per damunt de les de quatre anys enrere. I això per no parlar de l'educació, on Catalunya està per sota de la mitjana europea i, fins i tot, per sota de moltes comunitats autònomes de l'Estat del que volem marxar.

Amb aquest panorama no és estrany que moltes persones apostessin per un país més ric, més just i més equitatiu, però em sembla que se'ns gira molta feina. I és clar que cada vegada que els Rajoy i companyia obren la boca a una li vénen ganes de perbocar, però no cal oblidar que algunes de les lleis perverses que han fet els 'malvats' han tingut el suport dels que ara ens volen portar al paradís, i que, en tot cas, les tisores es poden aplicar allà on més convingués i en el nostre cas, queda clar on s'han aplicat.

Així que moltes persones podem estar disposades a tancar els ulls i fer com que no hi veiem, però al que no estem disposades és a que se'ns tracti de babaues.

ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA